Silenci rima amb tot
És molt complicat dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir res. Les persones no podem parlar sense pensar, però moltes vegades ningú no ho diria. La cursa de la vida la guanya qui corre més lentament; qui arriba últim a la meta; qui ha tingut temps de conèixer els pensaments que sembren i els que cullen. No hi ha res que sigui més difícil que no enganyar-se. Si aprens a no mentir hauràs descobert el secret de l’originalitat. Tots ens estremim de vergonya quan reconeixem en els altres les nostres pròpies accions. La clau de la comprensió lectora és el tempo. Les coses que tenen substància –la lleialtat, l’alegria, l’amistat– s’han de llegir a poc a poc. Tot el que és important és petit i, en conseqüència, fàcil de perdre. Ens agraden les ciutats on només ens espera la soledat de la tardor que passeja daurada per carrers buits mentre l’estiu s’acomiada vestit de gala, i la llum es converteix en llum de Turner, i la vida assimila el capvespre com una tempesta de tarda que té el color de l’ànima, i la gravetat reclama el que és seu i cauen els nostres cors i les fulles, que tenen la forma de velles fotografies sobre les quals el temps es posa de color groc com si fossin fantasmes que no fan por: que només fan companyia. Antonio Machado: “miedo infantil, amor adolescente, / cuánto esta luz de otoño os hermosea”. Quan ens van besar per primera vegada i ens van preguntar què ens havia semblat, vam pensar que un riu havia passat pels nostres llavis però només vam respondre: “m’ha agradat”. Tots som soledat, i necessitem que sigui habitable. Fora fa fred; el foc és a dins. Som insomnes com els llums dels fanals fins que la desolada aurora udola la seva música trencada. Envellir té l’encant de veure com canvia el paisatge mentre puges la muntanya. El que veieu als 20, i als 30, i als 40 jo ja ho he vist, els dius als que en tenen 20 i 30 i 40; el que jo veig als 60 només ho podeu saber si us ho conto. Caminem per estar més a prop de l’horitzó, melancòlics com un poble d’estiueig a finals de setembre. Al final de la vida descobreixes que la senzillesa és una cosa tan difícil d’aconseguir! És molt complicat dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir res. Silenci rima amb tot.
