SEGRE
El dia del treball

El dia del treballSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Aquest acord, marcat pels organismes internacionals als quals pertanyen la pràctica totalitat dels països, s’ha modificat en alguns llocs fixant una altra data per a la celebració, però mantenint la importància de la classe obrera en un món que s’industrialitzava de manera ràpida i que era d’estricta justícia sentir la seva veu i atendre les seves reivindicacions laborals. Massa gent podia quedar a la cuneta de la vida i no comptar en les diferents fases del capitalisme que s’expandia.La celebració té l’origen en la vaga sindicalista que hi va haver a Chicago el 1886 per demanar, entre altres coses, la jornada laboral de vuit hores. Aquest esdeveniment va comportar presó i penes de mort a alguns treballadors.

En un congrés posterior (1889), es va internacionalitzar i l’Organització Internacional del Treball (OIT) va donar carta de naturalesa a la veu dels treballadors. Naixia un món nou en el desenvolupament de les relacions laborals i en l’acumulació i distribució de la riquesa produïda entre tots. Les diverses concepcions ideològiques van donar suport documental a les activitats organitzades per tot arreu.L’any 1891, el papa Lleó XIII va publicar la famosa encíclica Rerumnovarum, que pretenia aportar la veu de l’Església als esdeveniments que se succeïen amb rapidesa i, a vegades, amb agressivitat.

Us en recordo alguns capítols amb titulars sobre la situació dels obrers, l’Església i el problema social, les associacions de treballadors, la caritat com a solució definitiva.. Des de llavors s’han publicat molts documents seguint l’evolució dels esdeveniments de les relacions laborals. Ha estat un llarg període amb profunds canvis en la societat: guerres mundials, descolonització i independència de moltes nacions, caiguda dels règims socialistes, implantació d’un nou estil de dictadures, capitalisme i globalització, organització dels treballadors…, i molts altres fets davant dels quals l’Església ha intentat respondre amb promptitud i coherència evangèlica.

Alguns sectors eclesials han lamentat que les respostes no han estat prou adequadeper massa lentes i per falta de visió; uns altres afirmen que l’Església no hauria d’entremetre’s en aquests assumptes, ja que tenen gran varietat de solucions i perspectives. Tanmateix, cal recordar que res del que fa l’ésser humà és aliè a la comunitat eclesial i les seves orientacions podran ser més o menys atractives o acceptades per amplis sectors, però, sense cap dubte, pretenen seguir les paraules de Jesús i concretar l’estil de relacions que ens proposa com la millor solució per aquest món: respecte a la dignitat de la persona, defensa constant de la vida, justícia i equitat per a tothom i en qualsevol ordre de la vida (la cultura, l’economia, el treball…); l’amor i la lluita contra l’egoisme personal i de grup o classe social; el diàleg i la proximitat en lloc de l’enfrontament i la desqualificació.Tot això defineix el que és fonamental: donar a conèixer paraules i fets de Jesús, és a dir, evangelitzar. Aquest és l’objectiu especial que es marquen els agents de pastoral enquadrats en els moviments de pastoral obrera perquè aquest sector no oblidi la presència de Crist en les seves vides.

Malgrat les nostres omissions i indiferències, dels nostres pecats i menyspreus, existeixen grups de cristians que en aquests convulsos últims segles s’obstinen a acompanyar el món obrer, amb els seus treballs dignes o indignes, amb els aturats, amb les famílies sense recursos. Els dono gràcies per la seva tasca.

tracking