Compartir alegries
La setmana passada va ser dura, i a Urgències vam haver d’estimular la nostra empatia. En altres ocasions ja he escrit aquí sobre la seva importància en les relacions assistencials: és fonamental per al benestar del pacient, i també protegeix el professional davant el risc de burnout. Sense oblidar aquella màxima que repeteixo sovint: davant d’un pacient, l’empatia sense coneixement clínic es converteix en cinisme. Quan parlem d’empatia, de seguida pensem en la capacitat de detectar el patiment o el dolor de qui tenim al davant, per poder-lo ajudar. Però avui volia parlar d’una altra cara de la moneda: l’empatia positiva. Perquè també és essencial. L’empatia positiva és la capacitat de contagiar-nos, entendre i compartir l’alegria dels altres. Sense esperar-ne cap benefici personal més enllà de veure content l’altre. Alegrar-nos per l’ascens d’un amic, per la felicitat d’una parella que acaba de tenir un nadó, o per l’èxit d’aquell company que ha aconseguit la fita que s’havia proposat. També per compartir les alegries cal empatia. En aquelles frases que circulen per les xarxes socials he llegit que qui és capaç d’alegrar-se pels altres ha entès el sentit de la vida. Jo diria que el que ha fet és posar en pràctica l’empatia positiva: compartir amb la família, els amics o la “tribu” no només les penes, sinó també les coses bones. Compartir el dolor uneix, sí. Però compartir les alegries també. I sovint ens oblidem d’això. En temps convulsos com els actuals, cal reivindicar l’empatia positiva. Ja sabem que les persones empàtiques tenen millors resultats en salut, més bon control de la diabetis o de la hipertensió arterial, doncs practiquem-la. L’empatia ens ve de sèrie: és el que ha permès que sobrevisquem com a espècie. Ens en calia molta per identificar si aquell que se’ns acostava tenia cara d’amic o d’enemic. Les neurones mirall hi tenen un paper fonamental. No s’han preguntat mai per què un nadó somriu quan ho fa la seva mare? Res passa perquè sí. Tot i que ens aboquin a una societat cada cop més individualista, estem programats per ser animals socials. Doncs traiem suc de l’empatia positiva. Compartim l’alegria autèntica d’aquells que ens envolten. Gaudim de la satisfacció que genera la felicitat aliena.
