Som el que respirem

Avui comença la setmana europea de la mobilitat. Durant aquesta setmana es realitzen activitats per promoure una mobilitat sostenible i reivindicar els canvis a l’espai públic per millorar la qualitat de l’aire que respirem. El nostre grup de recerca avalua com algunes malalties pateixen reaguditzacions davant les concentracions elevades de partícules. I és que a la famosa frase de som el que mengem, ja hi hem d’associar som el que respirem. I malauradament, cada cop respirem pitjor. Per sort, cada cop hi ha més iniciatives per intentar reduir aquest impacte. Encara que realitzar aquests canvis requereixi una voluntat política important i ferma, perquè aquests canvis generalment generen rebuig a la ciutadania, i els beneficis no es veuen a curt termini. Hem d’assumir que si volem seguir podent sortir al carrer, hem d’agafar cada cop menys el cotxe. La nova avinguda de Prat de la Riba o la de Rambla Ferran han canviat el panorama urbà. Més espai per als vianants. I en uns anys ens farem creus de com podíem viure així. Recorden com era Pi i Maragall? Però això ha d’anar associat a una xarxa de transport públic ràpida i accessible. I potser pensar en iniciatives com el Lleida-Tram, un projecte de Pau Noy, que poden consultar a la xarxa, que consisteix en un tramvia amb origen a Rambla de Ferran i 15 parades per tota la ciutat. Si el tramvia no ha desaparegut d’Europa i segueix creixent, per què no a Lleida? La nova estació d’autobusos podria ser una oportunitat per pensar en aquesta iniciativa. Res passa perquè sí. I per què no desenvolupar la xarxa urbana resilient a la calor dissenyada per l’arquitecta lleidatana Helena Guiu, que mitjançant corredors de vent, sistemes dominats per arbres i gestió sostenible de l’aigua, ens ajudaria a disminuir la temperatura de la ciutat. Tot i que a Lleida sempre hem estat de temperatures extremes, cal pensar que cada cop tenim població més envellida i vulnerable, i les altes temperatures s’estan convertint en un factor que descompensa moltes malalties cròniques. Hi ha molt talent pensant en com podem adaptar-nos a la nova realitat climàtica. Lleida és una ciutat que es pot recórrer a peu. Fem-la també una ciutat on respirar no sigui un risc, sinó una oportunitat de viure millor.