Dos anys després
Fa 2 anys, un metge de Gaza començava el seu torn sense imaginar que aquell dia canviaria per sempre la seva vida i la del seu poble. El 7 d’octubre de 2023, el Dr. Abu Hassan treballava a la xarxa de salut pública de Ciutat de Gaza. Aquell dia, els terroristes de Hamàs van assassinar 1.200 persones en el pitjor atac terrorista que patia Israel des de la seva creació, el 1948. A partir d’aquell moment, sabem què ha passat. Israel va iniciar un atac devastador sobre la població de Gaza, i fins a la data, segons fonts oficials, més de 67.000 persones han perdut la vida. S’han produït 812 morts per cada 100.000 habitants, una dada que gairebé duplica el pitjor any de la guerra de Bòsnia (1992) o del Congo (1997). Ara sembla que una possible pau és més a prop. I encara que Trump la promogui perquè vol ser nominat al Nobel de la Pau, en aquest cas el fi és prou important, fins i tot si això vol dir veure’l algun dia al costat del rei de Suècia. Davant el munt de dades que arriben, m’agrada buscar fonts fiables per intentar tenir una visió tan objectiva com sigui possible. Els recomano llegir l’informe d’Amnistia Internacional sobre els fets del 7 d’octubre i les seves conseqüències. Costa de creure que un país amb uns serveis d’intel·ligència tan sofisticats com Israel no detectés un atac d’aquesta magnitud. Potser no tot va ser casual. Res passa perquè sí. I potser aquells atacs van ser el pretext necessari per allò que avui sembla un objectiu: quedar-se amb tota la Franja de Gaza. El genocidi del poble palestí en mans del govern de Netanyahu, retransmès en directe, ha generat finalment l’alçament de milers de ciutadans a moltes ciutats del món que condemnen el que està passant. Amb petites accions intenten fer recular un govern que se sent impune davant les advertències d’una comunitat internacional que es lamenta dels seus propis camions aturats a la frontera o dels devastadors informes de l’UNICEF sobre la situació dels infants a Gaza. Abu Hassan va quedar cec durant un atac el 2023. Ara viu entre la sorra i les clavegueres desbordades que ell mateix havia planificat. Fa una setmana parlàvem de la recerca de fàrmacs per viure eternament, mentre els pacients d’Abu Hassan només troben en la mort l’única forma de salvació.
