Quan els animals callen
Barcelona ha estat recentment escenari de la trobada d’una subcultura urbana que fins fa poc molts ni sabíem que existia: els therians. Majoritàriament joves que diuen identificar-se amb algun animal (un llop, un cavall o un gat), i que, de vegades, ho expressen amb màscares o moviments a quatre potes. Ells mateixos remarquen que no deixen de ser humans; no és una transformació, sinó una manera d’explicar-se i de pertànyer. Aquest fenomen s’ha fet viral a les xarxes i ha deixat de ser residual. Recorden aquell japonès que es va gastar milers d’euros en un vestit hiperrealista per “ser” un gos? Diversos especialistes adverteixen que no cal buscar-hi un trastorn mental. Si no hi ha patiment greu ni deteriorament de la vida quotidiana, pot ser sobretot una expressió identitària. I aquí és on, com a societat, potser ens convé fer-nos preguntes sense ridiculitzar ningú. Per què alguns joves prefereixen trobar sentit en un animal i no en un cantant, un partit o un “influencer”? Què ens diu això sobre la necessitat de pertinença, sobre la confiança en els referents adults, o sobre la fatiga i manca de respostes d’un món massa polaritzat? Quan era a Joventut vaig aprendre que no hi ha una sola cultura jove, sinó moltes. I que, amb les xarxes, les tribus ja no es limiten a una ciutat. Poden créixer i compartir vivences amb persones a quilòmetres de distància. Sense ser jutjats: els animals no parlen. Res passa perquè sí. No sé si això serà una moda o una etiqueta que ha vingut per quedar-se. Cada cop surten més casos d’assetjament escolar, de persecució a les aules, fins i tot de joves que acaben amb la seva vida per la pressió social. Potser, en part, és una mostra més que la joventut necessita que algú els comprengui? Als anys 90 hi havia riuades de persones que idolatraven grups de cantants, no sempre exemplars, i que es desesperaven si no els podien veure. Potser també aleshores, aquest comportament d’idolatria cap als cantants de l’època generava estupor i incomprensió entre els més grans. Ja sabem que la joventut es caracteritza per la disrupció, però en aquests moments de polarització social i política, que els joves s’identifiquin amb animals ens envia un missatge important que no podem negar. Veurem com acaba.
