La pregunta que toca

Acabar l’any acadèmic amb el grup de Biomedicina de la UdL m’ha deixat molt bon sabor de boca. Ja fa uns anys que imparteixo docència en bioètica a diferents estudis de ciències de la salut, i la veritat és que el nivell de reflexió ètica que han presentat els alumnes aquest curs ha estat excel·lent. De fet, m’han sorprès algunes reflexions d’una generació per a qui Ramon Sampedro ja no forma part de la memòria viscuda i que no havia nascut quan van caure les Torres Bessones. I, com que res passa perquè sí, casualment en una de les últimes classes parlàvem que l’ètica no pretén frenar els avenços científics, sinó humanitzar-los. Exercir l’ètica de la responsabilitat vol dir posar-nos, o almenys pensar, en les conseqüències que pot tenir un avenç quan les coses no surten bé. En aquests moments de triomfalisme tecnològic, no està de més fer-se una pregunta incòmoda: i si això no funciona? Com diu la filòsofa Victòria Camps, per a què volem aquesta tecnologia? Ningú nega que tenir robots humanoides capaços d’acompanyar persones grans que viuen soles i detectar les seves emocions pot ser molt útil. Però, inevitablement, això va lligat a una altra pregunta: realment volem que la nostra gent gran visqui en cases vigilades per robots? Ni fatalisme ni triomfalisme. Només responsabilitat. Però ja sabem que res passa perquè sí, i precisament aquesta setmana el papa Lleó XIV publicava la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, que reflexiona sobre la protecció de la persona humana en l’era de la intel·ligència artificial. És un missatge important, que parla de desarmar la IA de les lògiques de dominació, por i exclusió. Els principis de la bioètica van sorgir per defensar i protegir la dignitat de les persones, especialment després dels abusos que s’havien comès en nom de la ciència durant el segle XX. Vivim un canvi d’època, turbulent, en què cal tornar a protegir la dignitat de les persones davant els discursos d’utilitat, eficiència i exclusió que massa sovint poden replicar els algoritmes. No cal tenir por de la IA. Però caldran persones que la qüestionin, que la vigilin i que la facin justa. I, almenys amb els alumnes d’aquest any, podem estar tranquils: tenim una joventut que sabrà fer les preguntes que toquen.