Sense saber a qui

Una de les meves primeres feines com a metge va ser als equips mòbils de donació del Banc de Sang. Cada setmana anava a activitats de donació als pobles aprofitant algun esdeveniment o, simplement, perquè hi havia un grup de persones sensibilitzades amb un gest tant senzill com altruista: donar una part d’un mateix per ajudar algú que probablement no coneixeràs mai. Com que res passa perquè sí, al mes de juny se celebren diferents efemèrides vinculades amb la donació i la transfusió de sang. Sabien que una de les primeres transfusions sanguínies la va fer el metge del rei Lluís XIV de França? Jean-Baptiste Denis va realitzar, a mitjan de juny de 1667, una transfusió de sang d’ovella a un noi adolescent. I, miraculosament, el noi va sobreviure. Però no seria fins a principis del segle XX que el metge austríac Karl Landsteiner, nascut el juny de 1868, descobriria el sistema ABO, el mecanisme que explica els diferents grups sanguinis. Aquell descobriment li va valer el Premi Nobel de Medicina i va revolucionar la medicina moderna. Entendre que no tota la sang és compatible va convertir una pràctica arriscada en una eina terapèutica segura. La transfusió sanguínia va tenir també un paper fonamental en períodes de guerra. Durant la Guerra Civil, Frederic Duran i Jordà va impulsar un servei pioner de transfusió i conservació de sang que va permetre portar-la fins als ferits del front. Els recomano, per cert, la lectura de Los pacientes del doctor García, d’Almudena Grandes, on es veu molt bé l’impacte humà i sanitari d’aquella innovació. Les transfusions de sang salven vides. I no és una frase feta. Qui ha vist com canvia l’estat general d’una persona després de rebre sang ho sap perfectament. Un pacient després d’un accident, una hemorràgia digestiva o una anèmia severa pot passar de la pal·lidesa i el cansament a recuperar força, color i esperança. És un dels tractaments més agraïts que tenim. Per això, si poden, donin sang. L’impacte en el nostre cos és mínim, però la recompensa de poder salvar una vida no té preu. I mai se sap si algun dia serem nosaltres, o algú que estimem, qui es beneficiarà del fet que una persona, en algun racó del país, hagi dedicat una estona del seu temps a donar sense esperar res a canvi.