A l’hivern

Múltiples incendis assolen el nostre país. No és cap novetat que a l’estiu hi hagi incendis, però enguany un d’ells, a Almeria, s’ha cobrat la vida de tretze persones. I més enllà de les pèrdues humanes, dels danys materials i de les conseqüències econòmiques, la recuperació dels territoris cremats és lenta i difícil. Un bosc pot necessitar dècades per tornar a tenir una estructura semblant a la que tenia abans del foc. Recordo que, cap a finals dels anys noranta, durant uns campaments al Pirineu, vam tenir un incendi molt a prop i ens van preparar per evacuar-nos. Veure una serra en flames era impactant. Aquells dies, en les cartes que rebíem de casa, la meva mare explicava que s’havia arribat als 40 graus com qui relata un fet excepcional. Avui ja no ens sorprendria tant. Les onades de calor són cada vegada més intenses i freqüents i, per tant, alguna cosa haurà de canviar en la gestió dels incendis. Perquè el problema no sembla que hagi d’anar a menys, almenys a curt termini. Hi ha una frase que m’agrada especialment: els incendis s’apaguen a l’hivern. La neteja, la prevenció, la planificació i els recursos no es poden improvisar a mitjans de juny. I, com que res passa perquè sí, no he pogut evitar pensar en el sistema sanitari. Més val prevenir l’incendi que haver-lo d’apagar. Fa setmanes que tenim una activitat a Urgències i unes necessitats d’hospitalització similars a les setmanes de l’hivern. Però la solució no és només posar més boxs a Urgències. Com tampoc un incendi forestal se soluciona únicament amb més camions de bombers. La resposta també és a la comunitat, en la prevenció i en l’acompanyament de les persones que, davant la calor, es troben en situació de més vulnerabilitat: persones fràgils, soles o amb malalties cròniques. També aquí una part de la feina s’ha de fer abans que arribi l’estiu. Una de les coses positives que ens deixen situacions tan dures com els incendis és veure administracions i ciutadania treballant conjuntament per a protegir les persones. Potser aquesta mateixa capacitat de coordinació l’hauríem de saber mantenir quan les flames s’han apagat. Perquè tant als boscos com a la sanitat, les emergències es resolen quan arriben. Però es comencen a evitar molts mesos abans.