SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Dimarts va morir Françoise Gilot a Manhattan, Nova York. La dona que va deixar a Picasso. La que li va dir que no. La que el va sobreviure. Els obituaris deien que tenia 101 anys, però aquesta artista francesa sempre serà la jove asseguda al restaurant Le Catalan durant l’ocupació nazi de París. Tenia 21 anys. Picasso, 61. No hi ha més preguntes, senyoria: relació abusiva. A Gilot la vam descobrir –bé, almenys jo– gràcies a una pel·lícula que no passarà a la història del setè art tot i les magnífiques interpretacions d’Anthony Hopkins (Picasso) i Julianne Moore en el paper de Dora Maar, la dona que plora, l’artista castrada que va acabar internada en un centre psiquiàtric, destrossada. Com acabaria Marie-Thérèse Walter, la nena de 17 anys enlluernada per l’artista. Es va suicidar als 68, poc després de la mort de Picasso. “Tens una cara interessant, m’agradaria fer-te un retrat.” Costa de creure que li funcionés, però era tan jove! Françoise també, però ella no es va resignar a exercir de musa. Van conviure durant deu anys. Van tenir dos fills, Claude i Paloma. Un dia ella es va afartar d’infidelitats i d’entomar lletjos. El 1952 Françoise inaugurava una exposició de pintura a la Galerie Louise de París. Picasso no hi va anar. Oficialment, per no enlluernar-la. Quan va fer les maletes i se’n va anar amb els seus fills, Picasso li va escopir que ningú mai s’interessaria en ella i que si algú s’hi apropava ho faria només per una mena de curiositat, per conèixer algú que havia estat a prop d’algú com ell. I segurament va ser així. Però Gilot té obra al MoMA, al Pompidou, al Metropolitan de Nova York. Va haver de deixar França. “Com m’odien”, reconeixia. Però va refer la seua vida a l’altra banda de l’Atlàntic. El 1964 va publicar Vivre avec Picasso i tot i que el deixava prou ben parat, l’artista va embogir. Li va retirar la paraula (també als fills) i va intentar per tots els mitjans que el llibre es prohibís (amb el suport, val a dir, d’altres intel·lectuals suposadament d’esquerres). Amb els diners de les vendes milionàries va poder pagar advocats perquè Claude i Paloma fossin reconeguts com a hereus legals de l’artista més influent del segle XX. Au revoir, Françoise, sempre seràs la dona que el va deixar. I que va sobreviure.

tracking