Crònica del Txernòbil silenciat
Aquesta setmana ens endinsem en la Polònia comunista dels anys setanta per rememorar el cas real d’enverinament per plom que va afectar el districte obrer de Szopienice, a Katowice, després que les emissions d’una farga de zinc i plom contaminessin aire, terra i aigua fins a nivells descomunals. A través de sis episodis, el guió segueix Jolanta Wadowska-Król (Joanna Kulig), una pediatra que treballa a la modesta clínica de la zona i que descobreix un inquietant patró entre els seus petits pacients: anèmia severa, retards en el desenvolupament, convulsions i altres símptomes que no encaixen amb les explicacions oficials. Decidida a descobrir la veritat i amb l’ajuda de la seua amiga i infermera Wiesia Wilczek (Kinga Preis), la seua investigació la conduirà a la fàbrica que sosté l’economia de la població com a origen de l’epidèmia. A partir d’aquí, arranca una lluita contra els poders públics, encarnats en la professora Krystyna Berger (Agata Kulesza), cap de la clínica pediàtrica universitària, i el funcionari de seguretat Hubert Niedziela (Michał Zurawski), encarregat de garantir que res no enteli la imminent visita del líder soviètic, Leonid Brézhnev. Descrit per gran part de la crítica com “contundent i indignant” per la forma en què denuncia l’esmentada catàstrofe ambiental encoberta per l’Estat, aquest drama dirigit per Maciej Pieprzyca (Jestem morderca, Life Feels Good) s’atansa a l’altura de xous similars com Chernobyl (2019) o Toxic Town (2025). Tant la magnífica posada en escena com la interpretació de Kulig en el paper d’heroïna quotidiana versemblant destaquen en una trama desenvolupada en clau ètica i emocional, conservant un fil d’esperança a mostrar com la tenacitat d’una sola metgessa i d’un petit cercle d’aliats va aconseguir canviar el destí de centenars de nens. Menció a part mereix la dimensió didàctica que adquireix la cinta a l’explicar amb molta claredat què és el saturnisme i com afecta el desenvolupament infantil, sense detriment del suspens polític i les maniobres del règim per encobrir el desastre. No apta per veure d’una tirada a causa d’una gran densitat dramàtica –i un ritme irregular una mica molest, passant de la lentitud a la intensitat sense avisar–, però sí eficaç en la seua comesa: mostrar al món el que va viure i va patir a la seua localitat natal Michał Jedryka, autor del reportatge que va inspirar aquesta ficció, Ołowiane dzieci. Zapomniana epidemia.
