Més mons, millors travessies
Amb una recepció inicial clarament superior a la primera entrega, One Piece: Rumbo a la Grand Line consolida la sèrie com una de les principals referències contemporànies de les adaptacions en acció real de manga i anime. Les claus del seu èxit: un repartiment carismàtic, l’acció vistosa, la desacomplexada raresa i una enorme fidelitat a l’esperit d’Eiichiro Oda, creador de la saga, que ha participat activament com a assessor en el rodatge. En aquesta ocasió, després de concloure la travessia per East Blue, Luffy (Iñaki Godoy) i els pirates de Sombrero de Paja posen rumb a un espai llegendari, imprevisible i molt més perillós, on el viatge deixa de ser només aventura juvenil per convertir-se en una escalada real d’amenaces, aliances i fins i tot conflictes polítics. Es recreen els trams de Loguetown, Reverse Mountain, Whisky Peak, Little Garden i Drum Island –rodats a Sud-àfrica, principalment a Ciutat del Cap–, de manera que no només amplia el mapa físic del relat sinó també la densitat mitològica i emocional. S’introdueix a més Baroque Works com a gran força antagonista, una societat secreta d’assassins que persegueix el grup, reforçant el pes de Luffy com a motor idealista de la trama malgrat que donant més espai a Nami (Emily Rudd), Zoro (Mackenyu), Sanji (Taz Skylar) i Usopp (Jacob Romero).
Efectivament, la segona temporada no es limita a demostrar que pot funcionar com a live-action. Ara busca créixer mantenint-se fidel als elements que tant van caracteritzar l’obra original: criatures impossibles, humor excèntric, illes de disseny extrem i una sensibilitat melodramàtica que ha sabut connectar com poques amb audiències de totes les edats i racons del món. D’altra banda, la química entre l’elenc dels Sombrero de Paja se sent més consistent que en l’anterior part, reforçant encara més un producte a què només es pot criticar l’empatx narratiu de personatges i certs problemes de focalització en els arcs.
one piece (t2)
La tercera temporada, anunciada des de l’agost del 2025, comptarà amb un ajustament rellevant: Matt Owens, una de les figures creatives més associades a l’adaptació –juntament amb Steven Maeda– va abandonar el projecte després del rodatge de la segona entrega per centrar-se en la seua salut mental, donant el relleu així a Ian Stokes (Teen Wolf, Almacén 13) com a coshowrunner, fent equip amb Joe Tracz (Dash & Lily, Epic: El mundo secreto).
