Queda vida entre les ruïnes
Durant més de quinze anys, The Walking Dead ha demostrat que els seus morts vivents són gairebé el que menys importa. El veritable combustible de la franquícia ha estat la dificultat de reconstruir una societat sense reproduir els seus vells abusos. Després d’una segona temporada dispersa, Dead City canvia de rumb amb Seth Hoffman com a nou showrunner i torna Maggie i Negan al centre del relat. La tercera entrega troba Maggie (Lauren Cohan) i Negan (Jeffrey Dean Morgan) intentant deixar enrere les seues diferències per aixecar la primera comunitat pròspera de Manhattan des de l’apocalipsi. El projecte naix envoltat de tensions: diferents faccions competeixen per controlar la ciutat, les ferides del passat condicionen cada decisió i qualsevol promesa d’estabilitat amenaça de convertir-se en una altra forma de domini. Obligats a col·laborar, ambdós hauran de decidir si poden construir junts o estan condemnats a repetir la violència que els va convertir en enemics. El principal encert de la temporada consisteix a comprendre que la relació entre Maggie i Negan funciona millor des de la proximitat que des de la separació. Cohan dota el seu personatge d’un cansament emocional que humanitza la seua obstinació, mentre Morgan rebaixa els gestos més teatrals de Negan per explorar la seua culpa i la seua necessitat de trobar un propòsit. La química entre ambdós continua sent el patrimoni més important de la sèrie i el guió aprofita la seua incòmoda aliança per parlar de perdó, lideratge i memòria sense esborrar la gravetat del que ha ocorregut. També millora l’ús de Manhattan. Els seus carrers enderrocats, edificis envaïts per la vegetació i comunitats improvisades deixen de ser un simple decorat per convertir-se en part del conflicte. Aimee Garcia, Raúl Castillo i Jimmi Simpson amplien el mapa moral i aporten noves maneres d’entendre la supervivència. Però no tot el reinici funciona amb la mateixa precisió. Algunes trames secundàries avancen mitjançant coincidències, certs diàlegs expliquen massa i la sèrie continua depenent d’amenaces conegudes, traïcions i lluites territorials. L’acumulació de faccions pot enterbolir el relat i l’ombra de la franquícia impedeix que la proposta assoleixi una identitat pròpia. Tot i així, aquesta tercera temporada recupera pols, emoció i sentit de direcció. Sense assolir el fenomen original, sembla que encara queden històries vives entre les seues ruïnes.
