Impostos i taxes: sense rumb ni paraula

De vegades, els plens municipals semblen més una representació teatral que un espai de debat seriós sobre el futur de la ciutat. Massa escenificació i poca feina de fons. I això, en un moment en què Lleida necessita respostes concretes, és preocupant. Dos anys i mig després d’haver començat el mandat, el govern actual ha perdut el rumb, els aliats i la credibilitat.

Allò que havia de ser un projecte de canvi s’ha convertit en un laberint de decisions erràtiques, excuses recurrents i manca de direcció. Es governa mirant més els titulars que les persones. I això no és governar.

Un govern sense rumb. Quan s’assenyala la pujada d’impostos, la resposta sempre és la mateixa: la culpa és de l’anterior govern, o de la Generalitat, o d’Europa. Però la realitat és tossuda. Tres anys després ja no pots buscar culpables. Les decisions són d’aquest govern i les conseqüències, també. I la realitat és taxativa: la pressió fiscal ha augmentat i les famílies i les petites i mitjanes empreses en paguen el preu.

Una família de Lleida que viu al barri de la Bordeta paga avui uns 263 euros més l’any que fa tres anys pels mateixos serveis. En total, un 17% més d’impostos i taxes. Aquesta mateixa família ha vist com en aquests tres anys la cistella de la compra ha pujat un 34%; també ho han fet els subministraments com la llum, el gas... i els sous amb prou feines, un 4,5%. Això no és gestió, això és ofec. Ofec a les famílies. Ofec a les empreses. Ofec a barris sencers.

Un govern amb desmemòria selectiva. El programa electoral del govern parlava de fiscalitat justa i progressiva. Però la realitat és que no hi ha rebaixes per a qui més ho necessita, ni incentius per a la petita activitat econòmica. Es prometia “una revolució fiscal” i el que tenim és un laberint de taxes que ofeguen famílies, barris i comerços.

Un govern que fa de triler. La millor tàctica és no tenir res clar, embolcallar-ho amb quatre fotos i fer grans anuncis: “Abaixem l’impost de vehicles”, “congelem l’IBI”, “apugem la brossa”, “no parlem de les ludoteques” (perquè ningú recordi que es van duplicar)... Al darrere, però, s’hi amaga un increment acumulat de la pressió fiscal sense precedents. El resultat és clar: Lleida paga més, però no viu millor.

Un govern hostil a l’activitat econòmica. Les dades són clares: un comerç de barri pot pagar fins a un 265 € més d’impostos que fa tres anys, i una cafeteria pateix fins a 700 € més de pressió fiscal acumulada. Mentre es posen catifes vermelles a projectes faraònics, es carrega el pes sobre autònoms, pimes i veïnat. No és així com es construeix una ciutat viva i justa.

Des d’Esquerra Republicana ho tenim clar: una fiscalitat justa no és la que recapta més, sinó la que reparteix millor les oportunitats. Proposem: una fiscalitat progressiva i redistributiva, en què qui més té, més contribueix; bonificacions a les famílies, incentius a la transició verda i suport als petits negocis; transparència real, perquè la ciutadania sàpiga on van els seus diners i com milloren la seva vida.

Aquesta és la diferència de fons: nosaltres creiem en una ciutat que confia en la seva gent, que escolta i que construeix des de la col·laboració, no des de l’arrogància.

El vestit nou de l’alcalde. Hi ha un moment en què cal dir les coses pel seu nom. Com al conte del vestit nou de l’emperador, en què tothom feia veure que la roba li anava bé fins que un nen va dir la veritat: “El rei va nu.” Doncs bé, a Lleida tothom veu que el govern actual viu més de la imatge que de la realitat. S’amaguen dades, s’ignoren propostes i es confon el consens amb el silenci i adhesió.

És hora de rectificar. Hem votat en contra d’aquest expedient perquè ha estat una obra de teatre amb excés d’escenificació i que ha acabat amb unes ordenances fetes d’esquena a la ciutadania. Cal començar a negociar de debò, amb tothom. Perquè governar no és manar: és escoltar, compartir i tenir paraula.

Lleida mereix un govern amb rumb, amb sensibilitat i amb paraula. I nosaltres, des d’Esquerra Republicana, continuarem defensant la gent treballadora, les famílies que sostenen la ciutat i els autònoms, les petites i mitjanes empreses que la fan viva. Perquè sabem cap on volem anar: cap a una Lleida més justa, més pròspera i de tothom.