El paper dels alcaldes i alcaldesses

Quin paper hem de tenir en un país amb 947 municipis, la majoria mitjans i petits i on la política local és el primer esglaó de confiança entre la ciutadania i les institucions? El primer esglaó i l’últim, de fet, d’una llarga escala de confiança (o de desconfiança) de la ciutadania cap a la política.

Perquè si d’una banda som els primers a respondre a les necessitats quotidianes de la ciutadania, també som l’ase dels cops, aquells que rebem les crítiques més directes per les decisions que prenem i per les decisions que prenen els polítics d’àmbit nacional.

Mentre al Parlament o al Congreso es debaten grans lleis, es perfilen estratègies nacionals i s’ajusten macropressupostos, a peu de carrer la política té un altre ritme i un altre rostre, sense obviar que aquests grans acords podran ajudar finalment el territori. Nosaltres, els alcaldes i alcaldesses (i els regidors i les regidores), som els qui rebem cada dia les inquietuds més concretes, els qui afrontem problemes immediats i els qui escoltem, sense filtres ni intermediaris, els nostres veïns i veïnes, però a vegades no solament per temes locals sinó per inquietuds de país.

Dins d’aquesta llarga escala de propostes i debats –en certs moments fora dels circuits i conductes habituals de la nostra praxi diària de fer la política local–, quin paper hem de tenir? Som simples gestors del dia a dia? O també hem de fer sentir la nostra veu en els grans marcs que condicionen la vida dels municipis?

Quan un veí ens demana una vorera nova perquè la que té és insegura, o quan una família espera un permís d’obres que no arriba, o quan un fanal apagat converteix un carrer en un espai incòmode, ningú pensa en els debats del Parlament. Pensen en nosaltres. En la porta de l’Ajuntament que sempre és oberta. En la proximitat. En la resposta àgil. Aquest és el centre de la nostra responsabilitat pública: garantir que la vida quotidiana funcioni perquè el país avanci.

Tanmateix, limitar-nos només a això seria un error. Els municipis petits i mitjans no som una anècdota administrativa. Som la columna vertebral del país. La demografia, l’economia productiva, la cohesió social i el futur territorial depenen de la força d’aquest mosaic local. I això vol dir que els grans marcs legislatius i pressupostaris ens interpel·len directament. Quan una llei d’urbanisme canvia, quan s’ajusten els fons de cooperació, quan es decideix on van les inversions estratègiques, tot això acaba impactant en la nostra capacitat de donar resposta a la gent.

Per tant, no podem restar al marge. Hem de ser presents en el debat nacional: exigents, constructius i incansables a l’hora de defensar les necessitats del món local. No per partidisme, sinó per responsabilitat. Perquè si nosaltres no fem sentir la veu dels municipis, ningú no ho farà per nosaltres. Per això hem de treballar per a la proximitat i exigir a les grans institucions que compleixin amb els municipis. Els alcaldes i alcaldesses hem d’exercir la nostra autonomia, amb fermesa, sense renunciar al diàleg amb altres institucions.

En definitiva, el nostre paper és dual: cuidar el detall i influir en el marc; atendre l’avui i preparar el demà; escoltar la plaça i interpel·lar el país. Si sabem combinar aquesta doble mirada, els municipis continuaran essent el motor d’un país que vol avançar sense deixar ningú enrere. Aquest és el paper que hem de tenir els regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses d’aquest país, Catalunya.