Després de l’escola, què?

Sona el timbre; s’acaba la jornada lectiva i es buiden les aules. Els infants i joves d’arreu acaben la seva jornada escolar. I ara què? Alguns d’ells dedicaran la tarda a fer esport, música, reforç escolar o deures, activitats culturals, etc. D’altres, però, tindran tot un seguit d’hores buides. I és en aquest punt, després que s’acabi la jornada de l’escola, on es genera una nova desigualtat: entre els que poden gaudir d’oportunitats i activitats educatives en el temps de lleure i els que no.

Durant anys el debat s’ha centrat en com garantir la igualtat d’oportunitats dins l’aula. Avui, però, sabem que les diferències educatives també es consoliden fora d’aquesta: hàbits, llenguatge, amistats o expectatives també es construeixen fora de l’escola. I hem de procurar que el futur d’infants i joves no depengui dels recursos dels quals disposen les seves famílies. A la plana, al Pirineu i a l’Aran aquesta realitat també és evident. Municipis petits amb pocs recursos, famílies que han de desplaçar-se quilòmetres per accedir a una activitat, ajuntaments que, amb voluntat però sense pressupost, no poden sostenir una oferta estable. Per això, valoro molt positivament que, per primera vegada, la Diputació de Lleida hagi impulsat un pla específic per garantir l’equitat en el lleure educatiu i l’educació a temps complet. Dotat amb 200.000 euros, fruit del diàleg i el pacte de pressupostos entre Junts Impulsem i el govern amb la seva diputada Sandra Castro, el pla facilitarà recursos als ajuntaments perquè ofereixin activitats educatives fora de l’horari lectiu. Inicialment s’hi incorporen 36 municipis, però la idea és que a poc a poc es pugui anar estenent per tota la demarcació i que aquells municipis que ho desitgin s’hi puguin acollir.

És un primer pas. És un pas important. Però hem de ser ambiciosos: hem d’aconseguir que no sigui un pla puntual, sinó la consolidació d’un model educatiu que també s’ocupi del temps fora de les aules.

Aquesta educació integral no consisteix només a omplir hores, sinó que és donar sentit a aquest temps. És garantir que tots els infants puguin descobrir noves experiències, aprendre noves habilitats i descobrir nous aprenentatges. És entendre que el lleure educatiu no és un luxe, sinó un element rellevant dins de la cohesió social que tots anhelem.

En aquest camí els ajuntaments hi tenim un paper clau. Coneixem la realitat del municipi i podem detectar les necessitats i possibles barreres. Però necessitem recursos, simplificació administrativa i un treball conjunt entre les diferents administracions. La Diputació ha d’acompanyar, coordinar i assegurar que cap poble quedi enrere. I cal implicar-hi a tothom: des del teixit associatiu fins a la comunitat educativa. Perquè només així assegurarem que l’impacte en els infants i adolescents sigui real i positiu. Invertir en educació fora de l’aula és prevenir desigualtats futures. És reduir abandonaments, millorar resultats i fomentar arrelament. No ens podem permetre no invertir-hi. No ens podem permetre que no tinguem resposta a la pregunta “I després de l’escola, què?”. És més, hem d’aconseguir que el ventall d’oportunitats educatives fora de l’aula sigui tan ampli que puguem contestar a la pregunta de diferents maneres. I això és el que intentarem fer amb el pla que hem engegat des de la Diputació. Si volem una demarcació amb futur, hem d’entendre que l’educació no acaba quan s’acaben les classes: continua cada dia, també després de l’escola.