UNA PICADA D’ULL A LA DOCÈNCIA FOTOGRÀFICA

Fins a arribar al tema que motiva la publicació d’avui, el del meu pas com a docent a l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida (EMBA), cal descriure el recorregut de com arribo fins aquí, havent aterrat en el món de la fotografia l’any 1969, començant com un autodidacte nat, amb alguna espurna de formació esporàdica externa.

Com ja he dit en alguna altra publicació, la casualitat fa que prengui contacte en la meva etapa d’adolescent amb aquesta activitat al Centre Excursionista de Lleida (CEL), on vaig ser vocal de fotografia del club i em vaig encarregar de les activitats que hi estaven vinculades, principalment del laboratori fotogràfic. Llavors treballava a la botiga Colell i Cia., al carrer del Carme, on sense saber-ho vaig fer el primer aprenentatge en la venda de productes, en aquell cas teixits. En plegar al vespre, cada dia anava al CEL, ja fos a revelar fotos o a compartir amb els companys aventures de muntanya. El material fotogràfic el comprava a la coneguda botiga del carrer Major Ibce, dels germans Celso i Emilio Clariana. Amb l’Emilio ens saludàvem molts migdies, ja que vivia entre el Colell i el Monrabà. Normalment, quan ell arribava a casa seva, jo plegava. Un dia d’aquells m’aturà i em va dir si volia anar a treballar amb ell, perquè el seu germà Celso marxava de Lleida. La conversa va ser curta. De seguit vaig respondre: quan vols que comenci?

A l’Ibce començo l’any 1974 amb feina variada, sobretot la venda en l’àmbit de la foto i de l’alta fidelitat. També era responsable del petit estudi i del laboratori manual, fent encàrrecs fotogràfics de tota mena, fins i tot de murals, bodes i batejos. També reproduccions (encara no existien les fotocopiadores). Aquella va ser la meva gran escola, a banda d’altres coses. Sempre li estaré agraït a l’Emilio per haver confiat en mi.

La venda comportava dedicar força temps a respondre preguntes tècniques als clients, ja fos per aconsellar càmeres, objectius o accessoris o per explicar el funcionament. M’agradava fer-ho, sempre he sigut empàtic i m’escoltaven amb atenció, tot i que és veritat que “en país de ciegos, el tuerto es rey”. Tenia un client dissenyador gràfic, el Josep Baró, que va ser pioner a utilitzar la fotografia en temes publicitaris sense encarregar-ho a tercers, i quan havia de fer alguna foto que el superava, aprofitant el viatge, em preguntava tot fent un dibuix verbal o en un paper. Jo bonament li oferia alguna solució. Un dia va venir exclusivament per saber si volia anar a treballar amb ell i el seu soci, Josep Talamonte, com a soci fotògraf. Naturalment vaig dir que sí i vaig preguntar quan havia de començar. D’aquell fet va nàixer Imatge 4 l’any 1975.

Eren temps de dictadura i el Sindicato del Papel y las Artes Gráficas impedia l’accés legal a la professió fotogràfica. No existia cap estudi reglat oficial per accedir-hi amb una titulació. Es treballava il·legalment. Un dia em va arribar una carta certificada des de l’esmentat sindicat on m’instaven a no fer treballs professionals sota amenaça de denúncia. Amb l’afebliment de la dictadura, i donada la forta pressió generalitzada de casos com el meu, el govern es va veure obligat a donar-hi solució i van programar l’any 1975, a partir d’un temari, exàmens oficials de teoria i pràctica arreu de l’Estat. Em vaig matricular, vaig estudiar com un boig, tot i que no era bon estudiant, i em vaig examinar a l’Escola Industrial de Barcelona. Vaig aprovar i vaig poder treballar legalment uns cinquanta anys pel cap baix.

Amb l’arribada de la democràcia, des de la regidoria de Cultura de la nova Paeria, amb Antoni Siurana de Paer en Cap i de la mà del regidor de Cultura, Jaume Magre, que ja havia estat un gran impulsor cultural també durant la dictadura, s’instà a fundar l’any 1980 l’Escola Municipal de Belles Arts, l’actual Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. El primer director, Antoni Llevot, després va ser també regidor de Cultura.

La fotografia va ser una de les matèries a ensenyar. Es feia amb un Curs d’Iniciació impartit pel fotògraf Ramon Gabriel, present a la foto. En acabar el primer curs, alguns dels alumnes van demanar si podien aprofundir en la matèria. El Ramon en va informar el Llevot i em van preguntar si ho podia fer. Naturalment vaig dir que sí: soc atrevit. Ens vam entendre i vaig dissenyar i impartir l’anomenat Curs de Perfeccionament, que es basava en el protocol fotogràfic de captura, revelat i positivat en blanc i negre anomenat Sistema de Zones. Dit abreviadament, aquest procés obligava a aprendre a previsualitzar l’escena detectant els valors adequats abans de disparar la càmera per tal d’aconseguir finalment la imatge que hom havia imaginat en la previsualització.

Mostrava com relacionar les lectures diverses fetes amb el fotòmetre, de l’escena previsualitzada, com a eina bàsica de control dels valors de llum de les zones escollides, amb allò que enquadraven amb la mirada pròpia, per tal que entenguessin que l’ull llegeix l’escena de manera diferent a la càmera i capacitar-los, encara que fos de manera aproximada, a imaginar la foto final de l’escena visualitzada en la seva ment. Treballàvem amb una càmera tècnica de gran format i amb foto instantània Polaroid. Això apropava molt el resultat a allò que havíem mesurat a la captura, facilitant la comprensió i la visió a classe del resultat, sense haver d’esperar a l’endemà. Ho vaig fer així d’una manera intuïtiva i diria que va anar molt bé.

La foto que acompanya és del primer grup que vaig tenir, el del curs 1985-86. Està feta amb la pel·lícula Polaroid citada a la classe de la primera escola EMBA al carrer Tallada. Després va ser traslladada a l’edifici del Roser, on vaig continuar fins a l’any 1989. Va ser una gran experiència que vaig haver de suspendre a causa de l’augment de feina a Imatge 4.