SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ja se sap que qui no té feina el gat pentina i potser aquest sigui el motiu pel qual la primera consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, s’ha posat on no la demanen i em temo que d’aquesta en sortirà escaldada. Diu que vol revisar com fan els ajuntaments la tria de les pubilles i, en especial el paper que els dona, perquè, segons assegura: “Totes les tradicions poden ser revisables i discutibles, perquè neixen en un moment determinat i la societat canvia.” Unes declaracions mal triades per un acte amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones, atès que la figura de la pubilla res hi té a veure, ni des del punt de vista del dret civil ni del folklore. La consellera així s’afegia, per aquella afició malsana de llençar llenya al foc, a la de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, que va fer una crida per deixar de triar les pubilles amb un “concurs de bellesa” (?) i prioritzar altres aptituds com la cultura general.

Una visió que comparteix el bagenc Eduard Pladellorens, coordinador general de la Junta del Pubillatge de Catalunya del Foment de les Tradicions Catalanes i que, a més a més, sap el pa que s’hi dona perquè va ser hereu de Manresa i fadrí de la Catalunya Central. No cal dir que la polèmica està servida i que les xarxes socials, que ja se sap que és el més semblant a una barra de bar, han començat a bullir a favor i en contra del que creuen que és la voluntat institucional de fer desaparèixer la figura de la pubilla. Si els dits que teclegen ocurrències a la velocitat de la llum es poguessin aturar per un moment, i ja sé que demano l’impossible, el món seria molt més feliç perquè, en aquest cas concret, ni la consellera ni tampoc la presidenta de l’institut de la dona haguessin hagut d’obrir boca en un tema que no els pertoca i hauríem fet santament de deixar treballar la nova Junta del Pubillatge, que fa tot just un any que funciona, perquè erren una i altra vegada relacionant l’elecció de les pubilles amb un concurs de bellesa, comparant-la, per tant, amb una elecció masclista, anacrònica i retrògrada.

Les tradicions marquen que tant a les pubilles com als hereus se’ls valorin el coneixement en la cultura i la història catalana de la seva població i del seu país. I què hi pot haver més bell que la cultura unida a la tradició?

tracking