El bonisme del relat oficial

Fa tot just una setmana l’organització sindical més representativa a les administracions públiques, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), denunciava a través d’un Comunicat la situació real dels centres penitenciaris a Catalunya i, perquè no hi hagués cap mena de confusió, l’encapçalava amb un títol tan clar que enlluerna. “La realitat penitenciària i Immigració: el debat que ningú vol afrontar”, està redactat sense eufemismes ni subterfugis, avalat amb dades, estadístiques i sense influència política ni interessos sindicals, un fet que els honora i que els allunya de la misèria dels sindicats del règim com per exemple el que tots vostès ara mateix estan pensant i que, malgrat que és el sindicat majoritari a l’àmbit penitenciari català, no hi són ni se’ls espera perquè quan el PSOE governa no baden boca per allò que qui té el cul llogat no seu quan vol. Tot i les campanyes publicitàries i els cants de sirena del polític de torn assegurant de genollons i amb cara de pa d’àngel que els delictes han disminuït, el nas va creixent a mesura que la gent veu com la barra lliure i l’acampi qui pugui són realitats que cotitzen a l’alça. Ja saben que la realitat és incòmoda però quan aquesta és ignorada, amagada sota la catifa i es continua persistint en l’error de negar-la, esdevé molt perillosa. Entossudir-se davant d’una evidència com és el fet de la relació directa entre delinqüència i immigració, assenyalant amb el dit acusador els qui gosen apartar-se del discurs oficial no els servirà de res, ni tampoc acusant-los de racistes, xenòfobs, nazis i d’extrema dreta, aturarà el que la gent pot comprovar només passejant pels carrers de dia i, si gosen, també de nit. Dels 9.024 presos actuals, el 52,34% són estrangers, una xifra que augmenta fins al 74,4% en els presos més joves i que s’incrementaria en un 12% si hi afegissin els interns estrangers nacionalitzats. I encara una altra dada: el grup majoritari d’interns estrangers són d’origen magrebí. No són sensacions subjectives, són dades que evidencien que, si bé és cert que la majoria d’immigrants no són delinqüents, proven que la majoria de delinqüents sí que són estrangers. Potser vagi errada però m’ensumo, benvolguts lectors, que ben aviat el polític que gosi negar aquesta realitat serà arraconat i s’haurà de guanyar les garrofes en un altre lloc. El temps i les urnes, però, tindran la darrera paraula.