Un traumatòleg ho confirma: el fred és antiinflamatori i la calor relaxant després d’una lesió

El doctor Peio Lapitz, traumatòleg especialista de Policlínica Gipuzkoa, ha explicat les diferències fonamentals entre l’aplicació de fred i calor en el tractament de lesions, destacant que "l’ús adequat del fred i de la calor pot accelerar la recuperació". Segons l’expert, és crucial saber distingir quin mètode fer servir en cada cas per optimitzar el procés de curació.

Les lesions agudes acabades de produir que cursen amb inflamació—com esquinços, contusions o tendinitis—requereixen principalment aplicació de fred, que actua com a antiinflamatori i analgèsic natural. D’altra banda, la calor genera un efecte completament diferent en augmentar la vascularització i afavorir l’arribada de substàncies regeneradores als teixits, sent especialment útil en problemes crònics com l’artrosi o contractures musculars.

"El fred ha d’aplicar-se durant les primeres 48 hores després de produir-se la lesió", ha assenyalat Lapitz, que recomana utilitzar-lo amb una freqüència d’entre dos i tres hores, mantenint-lo uns 15 o 20 minuts cada vegada. Una advertència| important és que mai no s’ha d’aplicar directament sobre la pell, sinó mitjançant un drap o tovallola per evitar possibles cremades per fred.

Temps i forma d’aplicació

La calor, destinada a relaxar la musculatura o millorar la mobilitat en articulacions rígides, s’ha d’utilitzar únicament quan la inflamació aguda ha remès. "No ha de prolongar-se massa temps i s’ha de vigilar la sensibilitat de la zona", ha explicat l’especialista, subratllant la importància de controlar tant la durada com el mètode d’aplicació.

Situacions on aquestes teràpies estan contraindicades

El traumatòleg ha identificat diversos casos en els quals aquestes teràpies no són recomanables. Les persones amb alteracions de la sensibilitat, com els qui pateixen neuropatia diabètica o lesions nervioses perifèriques, haurien d’evitar aquests tractaments pel risc de patir cremades sense percebre-ho.

Així mateix, el fred està contraindicat en pacients amb problemes vasculars com la síndrome de Raynaud, ja que podria empitjorar els símptomes. Quant a la calor, no s’ha d’aplicar en casos d’hemorràgies o hematomes recents ja que, en provocar vasodilatació, podria augmentar l’acumulació de sang a la zona afectada. Cap d’aquestes teràpies no és adequada sobre ferides obertes o zones infectades.

Teràpia de contrast: combinant ambdós mètodes

Com a alternativa, Lapitz ha esmentat la teràpia de contrast, que consisteix a alternar aplicacions de fred i calor. Aquesta tècnica resulta particularment efectiva en inflamacions cròniques o determinades lesions articulars, ja que ajuda a activar la circulació sanguínia i afavoreix la reabsorció de líquids acumulats en els teixits.