La generació "mimi", l’obsessió per la felicitat immediata

Tenen entre 18 i 31 anys, estan preocupats per la imatge que projecten, no saben gestionar les emocions i no controlen l’ansietat. És la generació "mimi", en la qual, segons psicòlegs consultats per Efe, prima la cultura de la recerca de "el meu benestar" i la "meua felicitat" de forma immediata.

Aquest és el terme amb què alguns psicòlegs, com Jesús Matos, professor de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en la gestió de la tristesa i desenvolupament de la persona, bategen els joves nascuts entre 1986 i 1999, aproximadament.

"Són nois i noies que estan enfocats en la percepció que té la resta de persones sobre ells", assegura Matos, que parla d’una generació, que prioritza donar als del seu al voltant i a través de diferents mitjans una imatge de felicitat, i a sentir-la realment.

Fruit d’una altra generació, la del "baby boom", aquests "joves, molts d’ells amants dels 'selfies', conreen l’hedonisme", han crescut amb la irrupció de les xarxes socials en la societat i comparteixen la seua vida a través d’elles.

I les persones que publiquen molt sobre la seua vida, solen tenir un autoestima basada en esdeveniments externs, quan l’ideal és que el nostre autoestima no depengui d’ells, segons Matos.

"No mesuris la teua felicitat en 'likes', ni amaguis les teues inseguretats després de les xarxes socials. Inverteix en tu mateix, però no para aconseguir l’aprovació aliena. Només marca’t petites metes. Aquest és l’únic secret per ser feliç", recomana aquest expert, autor de "Bon dia, alegria," una guia pràctica on recull tècniques i recursos per superar la tristesa.

Són les claus que els poden servir per fer front, segons Matos, a la "cultura de l’immediat" perquè aquests xavals volen "resultats ràpids" però "sense passar en ocasions pel període de l’esforç", amb la qual cosa els costa tolerar la incertesa i la frustració.

Els problemes sorgeixen quan apareixen emocions de tristesa, ansietat o ira, que són completament normals i necessàries per a la supervivència, segons aquest expert.

Una de les frases que més han interioritzat en els últims anys és la de "per a què m’esforçaré!" , perquè es tracta d’una generació que està molt preparada per encarar problemes a nivell teòric, però no compte amb experiència per afrontar-los en l’emocional, afegeix.

Se’ls ha inculcat la idea de la felicitat i s’ha fet en molts casos amb sobreprotecció i si és així, els pares, com diu el col·laborador del Consell General de la Psicologia d’Espanya, Javier Urra, "en lloc de tenir un arbre tenen un bonsai".

Aquesta generació té un sentit del temps i de l’espai totalment diferent de la dels seus avantpassats, que els han inculcat en el seu dia a dia aquesta necessitat de ser feliç, agrega.

Però aquests joves també tenen un sentiment de lleialtat més gran, comparteixen una visió molt amplia del món, saben més idiomes, tenen una ment més oberta i estan marcats per les noves tecnologies, on es "trenca la frontera entre el personal i el públic", explica el president de la Fundació Psicologia sense Fronteres, Guillermo Fouce.

Per al psicòleg, el fet que aquesta generació en pensi més en el seu propi benestar és fruit del temps que els ha tocat viure i atribueix el seu hedonisme a la falta de projectes a llarg termini.

Fouce considera que la societat ha evolucionat cap a l’individualisme, però també cap a més cotes de participació i compromís solidari.

"Estem en una època nova que transforma com em defineixo, qui sóc i com m’espavilo en la realitat", postil·la Fouce, qui creu que "per bé o per malament" cal adaptar-se a un nou context.