L'alcohol està darrere del 10% de les morts a Espanya

L’alcohol està darrere de prop del deu per cent de les morts a Espanya, de forma directa o indirecta, un percentatge que s’eleva al 25% a la franja d’edat d’entre els 20 i els 39 anys. Tanmateix, la majoria de les persones desconeix la seua elevada toxicitat i la quantitat de malalties i lesions que es relacionen amb un consum de risc o perjudicial. Per això, la societat científica Socidrogalcohol, la farmacèutica Lundbeck i la Confederació d’Alcohòlics, Addictes en Rehabilitació i Familiars d’Espanya (Caarfe) han elaborat el document sobre el Transtorn per Consum d’Alcohol (TCA), 'Alcohol, una amistat perillosa', presentat aquest dimecres.

Tot això per conscienciar sobre aquest trastorn i lluitar contra el seu estigma social, que en bona mesura és "culpable" del seu infradiagnòstic.

Només dos de cada deu casos d’alcoholisme són diagnosticats i el primer professional que té la clau per fer-ho és el metge d’atenció primària, segons el doctor Francisco Pascual, especialista en addiccions i president de Socidrogalcohol. Moltes persones han estat diagnosticades després que el metge de família constatés aquest problema a través d’un test o dels indicadors de salut d’una anàlisi de sang.

Però després arriba el tractament i molts malalts es fan enrere, d’allà la importància que aquests professionals tinguin una formació específica per motivar el pacient i que es de compte que els seus problemes estan motivats pel consum d’alcohol i que disminuiran si el redueix d’alguna forma. Més del 40% de persones amb TCA prefereix la reducció en veure-la com un objectiu més acceptable i realista, segons l’especialista, que no obstant això adverteix que aquesta és possible amb ajuda de determinats fàrmacs, i només per als casos de consum lleu i en alguns moderat de consum. Si s’aconseguís reduir, segons Pascual, la mortalitat relacionada amb l’alcohol baixaria en un cinc per cent, un canvi de paradigma en el tractament per a aquests casos.

El descens en el consum d’alcohol faria que disminuïssin el dotze per cent els casos de càncer. No obstant això, segons l’expert, en el cas dels pacients greus, que poden tenir més de 60 tipus de malalties, com les hepàtiques, cardiovasculars, mentals o diabetis tipus 2, l’abordatge ha de ser el tradicional, el de l’abstinència.

Del que es tracta, en definitiva, és que aquesta persona acabi per contemplar la possibilitat de tenir un canvi en la seua vida i fer-lo entendre que passa per una disminució o un abandó del consum d’alcohol, una cosa que va fer en el seu moment Ángel Jimenez, president de Caarfe. "Per més que m’ho deia el meu entorn, jo pensava que controlava", afirma Jiménez, qui es va adonar que havia de parar quan va tenir una pancreatitis amb 38 anys. "Em vaig adonar que l’alcohol m’havia tret tot pel que havia lluitat: la meua feina... havia tingut fills.. però no ho vaig valorar, em va treure la meua identitat i les meues ganes de lluitar", continua Àngel, que adverteix que l’estigma és molt més gran en les dones que tenen aquest problema i que solen anar soles a tractar-se.

A les associacions arriben cada vegada persones més joves, nois de 17 i 18 anys, que vénen amb aquest problema i consumint altres substàncies o abusant del joc online.

Però, quan el consum és un problema? En les dones, un consum de risc és de dos a quatre unitats al dia, de 14 a 28 a la setmana. En l’home, de quatre a sis al dia, de 28 a 46 de setmanals. A partir d’aquestes quantitats, el consum és perjudicial per a la salut i tres de cada deu espanyols el passen per alt, perquè consideren admissible aquesta ingesta diària.