Estudis descarten que l'estimulació cerebral millori el rendiment físic
Dos estudis realitzats per científics de la Universitat de Granada descarten que, actualment, l’estimulació transcranial amb corrent directe (coneguda per les seues sigles en anglès tDCS) sigui una eina efectiva per millorar el rendiment esportiu. L’estimulació transcranial amb corrent directe és una tècnica d’estimulació cerebral no invasiva que pot induir canvis a l’escorça cerebral per mitjà de dos elèctrodes. Normalment, explica la Universitat de Granada en un comunicat, l’elèctrode ànode (elèctrode objectiu) es col·loca en l’àrea cerebral objecte de l’estimulació, mentre que l’elèctrode càtode es posa fora del crani (per exemple, a l’espatlla). A continuació, els elèctrodes es connecten a una petita bateria que emet el corrent elèctric.
La tDCS ha guanyat molta popularitat en l’àmbit de les ciències de l’esport en tractar-se d’una eina fàcil d’utilitzar a què se li han atribuïts efectes positius en el rendiment físic -En els últims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro van participar diversos atletes americans i africans entrenats amb aquesta tècnica-. Ara, dos estudis realitzats per científics de la Universitat de Granada pertanyents al Centre d’Investigació Ment, Cervell i Comportament no semblen donar suport a la hipòtesi que la tDCS sigui una eina efectiva per millorar el rendiment esportiu. Els estudis han estat duts a terme tant a nivell experimental com a metaanalític (revisió de la literatura científica existent).
L’estudi experimental ha fet servir la mostra de participants d’estudis similars més gran en aquest camp, en concret 36 ciclistes entrenats. Per provar la hipòtesi que la tDCS podria millorar el rendiment, el grup de ciclistes va rebre, en tres ocasions diferents, una estimulació de 20 minuts anòdica, catòdica o placebo abans de realitzar una prova de rendiment de 20 minuts. Els resultats de l’estudi van mostrar que la tDCS ni va millorar el rendiment físic dels ciclistes ni va produir canvis a nivell cerebral en repòs o durant l’exercici, segons la Universitat.
Arran dels resultats de l’estudi experimental, Darías Holgado i Daniel Sanabria, investigadors de la Universitat de Granada, en col·laboració amb Miguel Ángel Vadillo, de la Universitat Autònoma de Madrid, van realitzar una revisió sistemàtica de la literatura i una meta anàlisi per comprovar els efectes de la tDCS en paràmetres objectius i subjectius relacionats amb el rendiment físic.
Les principals conclusions de la meta anàlisi van ser que la mitjana de participants en aquests estudis és baixa (només 14 persones de mitjana per estudi), la qual cosa comprometria la potència estadística. A més, si bé la tDCS podria tenir un efecte petit sobre el rendiment físic, "estaria molt probablement mediat per la baixa qualitat dels estudis i pel biaix de la literatura a només publicar estudis amb efectes positius".
Els investigadors també van concloure que l’estimulació habitual podria no ser suficient per induir canvis a nivell cerebral i es desconeixen els efectes de l’ús a llarg termini.