Com ens pretenen enganyar els negacionistes?

"Sense censura: això no ho veuràs als mitjans", avisa un missatge que arriba al nostre mòbil juntament amb un vídeo en el qual un rostre respectable identificat com a expert cita dades i fonts per demostrar-nos que ens menteixen... Encara que en realitat qui ens menteix és ell. Els missatges falsos són per tot arreu i qualsevol pot cometre l’error de creure’ls i contribuir a la seua difusió. Tanmateix, hi ha alguns indicis que ens ajuden a identificar-los i a desconfiar del que diuen.

1. Compte AMB QUI ENS DIU LA VERITAT DAVANT LA CENSURA

-Indici:

Un primer senyal d’alerta que podem advertir en molts d’aquests missatges és que els seus autors reivindiquen que ells diuen la veritat davant els polítics i els mitjans de comunicació, o el que resumeixen com "el sistema" per referir-se als poders i institucions amb capacitat de decisió d’una societat.

-Exemple:

Almudena Zaragoza, integrant de l’associació negacionista Biólogos por la Verdad, defensa en un vídeo publicat al web de la plataforma que la seua agrupació vol "donar una visió completament diferent" en la qual mostra "tot l’elenc televisiu" i "pseudoperiodístic terrorista" i els "polítics". "Tot això és una farsa", agrega.

-Explicació:

Les habituals apel·lacions dels negacionistes a "despertar" davant una gran mentida dels poders establerts que ens manipulen "com a xais" i la "censura" dels mitjans de comunicació sol ser l’avantsala d’un discurs amb què algú ens pretén enganyar al seu torn. Aquest punt de partida és molt avantatjós per als defensors de les teories de la conspiració perquè els permet assegurar que són ells els que tenen raó: si algú els contradiu és "part del sistema" i, segons la seua lògica perversa, el sistema sempre menteix. Aquest raonament circular és una de les claus que ajuden a què les falsedats es facin populars i siguin difícils de rebatre.

2. PODEN ENGANYAR-NOS AMB FALSES RELACIONS CAUSALS

-Indici:

Hi ha publicacions en xarxes socials que ens adverteixen del perill d’innovacions científiques o tecnològiques que tenen conseqüències perjudicials que no han estat prou explicades. Es basen en dades o fets nous que no s’havien produït abans que es produís aquest avenç.

-Exemple:

Fa uns mesos diversos internautes van relacionar la instal·lació d’antenes de 5G amb la mort de coloms a Barcelona.

-Explicació:

Una altra clau de la capacitat de persuasió de les mentides a les xarxes és que utilitzen arguments molt eloqüents que semblen vàlids a simple vista però que en realitat fan servir connexions falses entre els plantejaments inicials i les conclusions. És el que en lògica es diuen "fal·làcies". Una de les més habituals entre els teòrics de la conspiració és la fal·làcia "post hoc", també anomenada "de la falsa causa". D’acord amb aquest tipus de plantejament, si un esdeveniment en succeeix un altre, el segon és conseqüència del primer ignorant altres possibles causes. En l’exemple citat, els responsables de la difusió d’aquests missatges no van tenir en compte que la hipòtesi més probable de la mort d’aquestes aus era l’enverinament accidental, com reflectien les necròpsies.

3. LES DADES NO DIUEN SEMPRE EL QUE SEMBLA

-Indici:

Dades oficials que es poden consultar a internet ofereixen informació clara sobre una tesi negada per les institucions públiques.

-Exemple:

Amb l’avenç de la vacunació massiva, han augmentat les tergiversacions que denuncien el creixement de morts de persones a les que s’havia injectat aquests fàrmacs, com reflecteixen sistemes oficials de notificació d’Europa i els Estats Units.

-Explicació:

Hi ha continguts enganyosos que destaquen l’augment de morts o avortaments en vacunats contra la covid-19 i per a això es remeten a dades oficials, però es tracta de nou d’una correlació errònia o fal·làcia de la "falsa causa". Els responsables d’aquestes falsedats fan una lectura esbiaixada de les dades, per a la qual cosa s’aprofiten de la complexitat que suposa la seua interpretació. En el cas del sistema europeu EudraVigilance, els seus informes adverteixen explícitament que no s’ha de deduir que els efectes observats després de l’ús d’un medicament són necessàriament conseqüència de l’administració de l’esmentat fàrmac, la qual cosa no té en consideració els qui difonen aquestes falsedats.

4. UNA TITULACIÓ PRESTIGIOSA NO PROTEGEIX CONTRA L’ESTUPIDESA

-Indici:

En moltes ocasions rebem missatges protagonitzats per científics que expliquen per què ens estan mentint les institucions públiques i per què no hem de fer cas de les recomanacions oficials. En les seues intervencions subratllen la seua condició d’experts per recolzar la validesa del que diuen.

-Exemple:

La crisi sanitària derivada de la pandèmia ha propiciat la creació d’associacions de científics negacionistes com Metges per la Veritat o la ja citada Biòlegs per la Veritat, entre d’altres. Els portaveus més actius d’aquestes plataformes solen investir-se de l’autoritat que suposadament els proporciona la seua titulació acadèmica o la seua experiència professional per realitzar asseveracions sense rigor que van contra les evidències científiques.

-Explicació:

El fet que els autors d’aquests missatges enganyosos es presentin com experts per ser científics és una manera de recórrer a la fal·làcia "ad verecundiam", que és una apel·lació tramposa a l’autoritat que suposadament els donaria la seua professió, encara que les seues afirmacions manquin de sentit. El mateix truc enganyós es dona quan citen suposades fonts de gran reputació les conclusions de la qual no han estat degudament contrastades. En aquests casos convé desconfiar d’afirmacions dubtoses que no comptin amb prou consens científic i és recomanable seguir els consells de les autoritats i institucions de més prestigi en el camp del coneixement en el qual s’emmarquin els missatges dels suposats experts.

5. TOT ARGUMENT ES POT RIDICULITZAR

-Indici:

La ridiculització dels arguments de l’adversari és una tècnica freqüent en les discussions quotidianes, però també en la desinformació. Podem advertir-lo quan observem exageracions amb què es pretén caricaturitzar una posició amb l’objectiu de qüestionar-la.

-Exemple:

Des de fa anys circula per internet una suposada carta d’una professora d’un institut públic en què critica l’ús del femení "presidenta", validat pel Diccionari de la Llengua Espanyola, per al que recorre a expressions com a "ignorantos i ignorantas", "periodisto" o "sindicalisto".

-Explicació:

Els que fan servir aquest tipus d’artifici incorren en la fal·làcia lògica d’apel·lació al ridícul, amb la qual eviten donar arguments vàlids contra la idea a què s’oposen. En l’exemple esmentat, qui rebutja d’aquesta manera l’ús de la veu "presidenta" es val de l’esmentada estratègia com una forma fàcil d’atacar la utilització d’un femení recolzat per les 23 integrants de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola i documentat des del segle XV. Aquests són alguns dels trets més freqüents en els continguts enganyosos que es difonen a les xarxes socials i per telèfon mòbil a través de missatges de text i vídeo. Detectar-los pot ajudar a protegir-nos de la desinformació, davant de la qual tots som vulnerables.