És la reforestació una solució per combatre el canvi climàtic?

Per combatre el canvi climàtic, una de les principals solucions que se suggereix és la reforestació, però la realitat és que l’impacte dels arbres en la temperatura atmosfèrica és més complex del que sembla.

Una pregunta entre els científics és si la reforestació de llocs de latituds mitjanes com Amèrica del Nord o Europa podria, de fet, escalfar el planeta. Els boscos absorbeixen grans quantitats de radiació solar com a resultat de tenir un albedo baix, que és la mesura de la capacitat d’una superfície per reflectir la llum solar.

Als tròpics, el baix albedo es compensa amb l’absorció de diòxid de carboni més gran per la densa vegetació durant tot l’any. Però en climes temperats, la preocupació és que la calor atrapada pel sol podria contrarestar qualsevol efecte de refredament que proporcionarien els boscos en eliminar el diòxid de carboni de l’atmosfera.

Però un nou estudi d’investigadors de la Universitat de Princeton va trobar que aquestes preocupacions poden estar passant per alt un component crucial: els núvols. Informen a Proceedings of the National Academy of Sciences que les formacions de núvols associats més denses amb àrees boscoses signifiquen que la reforestació probablement seria més efectiva per refredar l’atmosfera de la Terra del que es pensava anteriorment.

"El principal és que ningú no ha sabut si plantar arbres en latituds mitjanes és bo o dolent a causa del problema de l’albedo", va dir l’autor corresponent Amilcare Porporato, professor d’enginyeria civil i ambiental Thomas J. Wu'94 de Princeton i del Instituto Ambiental High Meadows (HMEI). "Demostrem que si es considera que els núvols tendeixen a formar-se amb més freqüència sobre àrees boscoses, llavors plantar arbres en àrees extenses és avantatjós i ha de fer-se amb finalitats climàtiques".

Com sap qualsevol que hagi sentit un núvol passar sobre el sol un dia calorós, els núvols diürns tenen un efecte de refredament, encara que transitori, a la Terra. A més de bloquejar directament el sol, els núvols tenen un albedo alt, similar al gel i la neu. Tanmateix, els núvols són notòriament difícils d’estudiar i s’han descartat en gran manera de molts estudis que examinen l’efectivitat de la mitigació del canvi climàtic natural, inclosa la reforestació, va dir Porporato.

Per considerar la reforestació en el context de la cobertura de núvols, Porporato va treballar amb l’autora principal Sara Cerasoli, una estudiant graduada de Princeton en enginyeria civil i ambiental, i Jun Ying, professor assistent a la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Informació de Nanjing, que anteriorment va ser becari postdoctoral en Grup d’investigació de Porporato. Al seu treball li va donar suport la Iniciativa de Mitigació de Carboni basada en HMEI.

Porporato i Yin van informar anteriorment que els models climàtics subestimen l’efecte de refredament del cicle diari de núvols. També van informar l’any passat que el canvi climàtic podria resultar en una cobertura diària més gran de núvols en regions àrides com el sud-oest dels Estats Units, que actualment són ideals per a la producció d’energia solar.

Per a l’últim estudi, Cerasoli, Porporato i Yin van investigar la influència de la vegetació en la formació de núvols en regions de latituds mitjanes combinant dades satel·litàries de cobertura de núvols de 2001 a 2010 amb models relacionats amb la interacció entre les plantes i l’atmosfera.

Els investigadors van modelar interaccions entre diferents tipus de vegetació i la capa límit atmosfèrica, que és la capa més baixa de l’atmosfera i interactua directament amb la superfície de la Terra, per determinar si la formació de núvols es veu afectada de manera diferent pel tipus de vegetació. Es van centrar en regions en el rang latitudinal de 30 a 45 graus, aproximadament des dels subtròpics fins les zones hemiboreals, com el nord del mig oest dels Estats Units. Van considerar els efectes tant de la reforestació, restaurar la coberta arbòria perduda, com de la forestació, que implica plantar boscos en àrees que abans no tenien arbres, encara que això pot tenir altres costos ambientals.

L’equip va descobrir que per a les regions de latituds mitjanes, l’efecte de refredament dels núvols, en combinació amb el segrest de carboni, superava la radiació solar que absorbien les àrees boscoses.

Els models van mostrar que els núvols es formen amb més freqüència sobre àrees boscoses que sobre prades i altres àrees amb poca vegetació, i que aquesta formació de núvols millorada va tenir un efecte de refredament en l’atmosfera de la Terra. Els investigadors van observar a partir de les dades satel·litàries que els núvols també tendeixen a formar-se més primerenc en la tarda sobre àrees boscoses, la qual cosa resulta en una durada més gran de la cobertura de núvols i més temps perquè els núvols reflecteixin la radiació solar lluny de la Terra.

Les troballes podrien ajudar a desenvolupar polítiques per a l’assignació de terres per a la reforestació i l’agricultura; les àrees de latitud mitjana més humides com l’est dels Estats Units o el sud-est de la Xina són adequades per a la reforestació i forestació, però també són atractives per a l’agricultura. Un enfocament seria aparellar la reforestació de latitud mitjana amb la distribució de cultius tolerants a la sequera per a les regions menys aptes per a la reforestació, van informar els autors de l’estudi.

Tanmateix, els autors van instar que hem de ser cautelosos en fer el salt de la ciència a la política. "No podem simplement considerar el canvi climàtic, sinó que també hem de considerar altres factors, com la biodiversitat i el fet que la terra també és necessària per a la producció d’aliments", va dir Cerasoli. "Els estudis futurs haurien de continuar considerant el paper dels núvols, però haurien de centrar-se en regions més específiques i tenir en compte les seues economies".