T'imagines un filet de vedella en 3D? Així serà el menjar del futur
A Espanya hi ha empreses emergents centrades en el desenvolupament d'aliments mitjançant la innovació tecnològica
Cada espanyol menja una mitjana de 47 kg de carn cada any.
El sector agroalimentari a Espanya suposa el 9,2% del PIB i un 11,9% de l’ocupació, però en un món on els avenços tecnològics són constants, és fonamental fomentar el desenvolupament de la tecnologia aplicada a la innovació en alimentació. Només a Espanya existeixen ja més de 400 startups emergents foodtech. Les startups són empreses de nova creació que comercialitzen productes o serveis a través de l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació. Recentment, el programa Spain FoodTech Startups, impulsat per Eatable Adventures, una companyia dedicada a encimbellar empreses emergents d’alimentació, ha seleccionat les tres que més sobresurten en aquests moments a fi de recolzar-les en l’obtenció de finançament per accelerar el seu desenvolupament.
Una d’elles és Cocuus, una companyia tecnològica navarresa que busca revolucionar l’alimentació a través de solucions disruptives i diferenciadores, atractives i saludables per al consumidor, i sostenibles per al medi ambient.
Així doncs, aquesta empresa és capaç de produir anàlegs de proteïna vegetal o cel·lular mitjançant la impressió làser 2D/3D/2D/3D, bioimpressió i robòtica. Per exemple, fa bistecs de carn artificial a partir de substàncies animals o vegetals l’aspecte del qual i sabor són similars a les costelles de vaca reals. De la mateixa manera, ha aconseguit fabricar bacó o costelles de corder. Cocuus ja pensa a comercialitzar carn a escala industrial valent-se d’una màquina capaç de produir deu quilos de mitjana sintètica al dia.
De Navarra és també Moa, una companyia que combina biotecnologia i intel·ligència artificial per convertir els residus i subproductes de la indústria agroalimentària en una nova generació de proteïna amb alt valor nutricional i 100% sostenible.
Innomy, per la seua part, és una empresa amb seu a Bilbao que produeix aliments d’origen vegetal a base de fongs i bolets que, gràcies a la seua tecnologia i innovació, ha aconseguit replicar el sabor i la textura de la carn animal. Segons els responsables d’aquesta empresa emergent, "la cria d’animals condueix a pandèmies, grips, etc., que provoquen milions de morts a l’any, mentre que la demanda de carn s’estima que arribi a 455 milions de tones per a l’any 2050."
Com subratlla Mila Valcárcel, gerent i sòcia d’Eatable Adventures "la necessitat d’innovació contínua i millora de l’eficiència de la nostra agricultura i indústria alimentària ha permès desenvolupar un incipient ecosistema de foodtech". I afegeix: "La col·laboració amb la gran indústria ens permet ajudar les empreses emergents a escalar ràpidament i a canalitzar inversions per assolir volums similars als que s’estan assolint en altres països europeus".
La indústria agroalimentària no només necessita reinventar-se per continuar creixent. L’ONU calcula que l'any 2050 caldrà donar menjar a 10.000 milions de persones en un planeta amb recursos alimentaris limitats i fins i tot minvants a causa del canvi climàtic. De fet, per alimentar a tot el planeta en els pròxims trenta anys, la producció d’aliments haurà de créixer un 70%.
Així, la sobrepoblació i la sostenibilitat estan portant que els científics i la indústria alimentària treballin activament en noves vies per afrontar el repte d’alimentar tota la població. En aquest context, cobren força diferents opcions, com el menjar a base d’insectes com a font alternativa de proteïnes, sobretot als països en vies de desenvolupament; el cultiu de microalgues, la creació de carn artificial o el cultiu de productes en zones improductives, així com l’elaboració d’aliments per als qui tinguin alguna malaltia o necessitat específica.
Els insectes, un aliment saludable i respectuós amb el planeta
En relació amb el medi ambient, cal ressenyar que els insectes utilitzen molta menys aigua que el bestiar tradicional i la seua cria depèn menys de la terra que l’activitat ramadera convencional. Així mateix, els insectes poden alimentar-se de residus biològics com rebutjos d’aliments o d’origen humà, adob i fems, i poden transformar aquests rebutjos en proteïnes d’alta qualitat, que al seu torn poden utilitzar-se com a pinsos.
Quant al seu benefici per a la salut, els insectes proporcionen proteïnes i nutrients d’alta qualitat en comparació amb la carn i el peix. Són especialment importants com a complement alimentari per als nens desnodrits, perquè la major part de les espècies d’insectes contenen nivells elevats d’àcids grassos. També són rics en fibra i micronutrients com a coure, ferro, magnesi, fòsfor, manganès, seleni i zinc.
A més, els insectes plantegen un risc reduït de transmissió de malalties que provenen d’animals, com pot ser la grip aviària o la malaltia de les vaques boges.
