Gairebé sempre tu ets el teu pitjor enemic

“No sóc capaç” o “no puc fer-ho” són frases que ens diem al llarg de la vida. Parlem de forma general perquè qualsevol persona, en algun moment determinat, ha passat per aquest 'autosabotatge'. No ho fem de forma conscient, no volem autosabotejar-nos els somnis i els desitjos, però la nostra ment ens porta a aquests pensaments i això, vulguis o no, acaba afectant la teua salut mental.

Moltes vegades estan provocats per la falta d’amor propi o per la baixa autoestima, però d’altres tantes no. Encara que pugui semblar alguna cosa sense importància, aquestes trampes cap a nosaltres mateixos ens van deixant empremta que ens dificulten en el nostre dia a dia. T’expliquem de quina manera pot passar i el que això comporta.

Hi ha moltes maneres d’autosabotejar-se, una d’ella és l'anomenada locus de control extern en la qual tot el dolent que ens passa, que la majoria no té massa importància, ve des de fora o de factors externs. En general es culpen a la forces externes per les circumstàncies pròpies, totes les possibilitats d’èxit estan relacionades amb la sort i no amb el treball, no existeix la creença que el curs de les coses es pot canviar a través de l’esforç i, a més, són persones que se senten incapaces d’afrontar situacions difícils i que estan absolutament enterrades en la desesperança. Per a això és necessari frenar un moment i analitzar com han estat les coses, què hem fet nosaltres i què podem fer amb les eines de les quals disposem.

Moltes vegades l’autoboicot és tan summament inconscient que creiem que estem fent alguna cosa per frenar-lo o per detectar-ho i realment estem paralitzats. Una de les altres formes en les quals aquest autosabotatge apareix és a través del no-res. La persona no fa res per canviar el curs de les coses, deixa que passin, que passi el que hagi de passar. Si ens centrem en això és possible que existeixin diverses opcions sobre què les coses surtin com no volem. Es tracta de persones que deixen que el temps decideixi.

Quan succeeix una cosa que no ens fan bé, la primera reacció d’una persona que s’autosaboteja és caure en el que es diu el falsa seguretat, caient en frases com “ja sabia que això m’anava a passar”, “a mi em passa el pitjor, com sempre”, “no tornaré a intentar-ho perquè sortirà malament”. Aquest tipus de frases s’utilitzen per no practicar l’esforç, perquè aquest mateix ens pot portar a fracassar. Li hem de treure pes al fracàs, perquè els errors formen part de la vida i, per tant, de l’aprenentatge.

En aquest punt, l’autosabotatge se sembla una mica a l’anterior, el que canvia és que és més específic, com si ens assenyaléssim amb el dit a nosaltres mateixos. Ens jutgem i ens piquem posant-nos etiquetes com: “sóc un covard”, “sóc mala persona”, “sóc un gandul” o “no valc per a res”. Com més les repetim, més ens les creiem i inconscientment es fiquen al nostre interior i deixen una empremta que ens porta a no esforçar-nos i a no intentar canviar res del que ens succeeix.