Investiguen el secret de la longevitat de les tortugues

La revista Science publica aquesta setmana dos estudis sobre l’envelliment i l’esperança de vida de les tortugues. El primer d’ells, realitzat per investigadors de la Universitat del Sud de Dinamarca (SDU), ha analitzat tortugues de 52 espècies diferents que viuen en zoològics i aquaris de molts països. La segona investigació, que reuneix un equip internacional de 114 científics liderats des dels EUA, ha estudiat rèptils i amfibis de 77 espècies diferents que viuen en llibertat en més de 100 poblacions al voltant de tot el món|tothom.

Els experts de la universitat danesa han observat que el 75 % de les espècies de tortugues analitzades mostra una evidència d’envelliment biològic extremadament lenta i, en alguns casos, fins i tot la falta d’envelliment biològic. Segons explica Dalia Conde, una de les autores del primer estudi, moltes espècies de tortugues poden reduir la seua taxa d’envelliment en resposta a les millors condicions de vida en zoològics i aquaris, en comparació amb l’estat salvatge.

“En primats, inclosos els humans, la millora de les condicions ambientals determina una disminució de la mortalitat infantil, però les taxes d’envelliment no canvien o en canvien molt poc. Això és molt típic en molts grups de mamífers i creiem que possiblement també d’aus, però no va ser el cas amb les tortugues”.

Segons algunes teories evolutives, després d’assolir la maduresa sexual, els individus deixen de créixer i comencen a experimentar el deteriorament gradual de les funcions corporals amb l’edat. Abans, el consens era que els organismes més complexos no podien deixar d’envellir. Tanmateix, hi ha espècies, com moltes tortugues, que en la maduresa sexual continuen creixent. “La quantitat d’ous que pot posar una tortuga femella quan acaba d’arribar a la maduresa sexual és només una fracció de les que pot posar quan és més vella”, insisteix.

Cal tenir en compte, de tota manera, que el fet que alguns animals mostrin una senectut insignificant no significa que siguin immortals: el seu risc de mort no augmenta amb l’edat, però continua sent més gran que zero.

De la mateixa manera, els autors del segon estudi documenten com diversos animals tenen taxes d’envelliment particularment baixes; a més de les tortugues, també cocodrils, salamandres i gripaus, entre d’altres. “Sona molt dràstic dir que no envelleixen en absolut però, bàsicament, una vegada que han deixat de reproduir-se el seu probabilitat de morir no canvia amb l’edat”, puntualitza Beth Reinke, investigadora en la Northeastern Illinois University i primera autora d’aquest treball|feina.

L’objectiu d’aquesta investigació va ser analitzar la diferència en envelliment i longevitat entre ectoterms i endoterms (animals de sang calenta) que viuen en llibertat. En els animals ectoterms, la temperatura corporal varia segons l’externa (ambiental); són exemples els rèptils i la majoria dels peixos. Els endoterms, en canvi, com els humans i tots els mamífers, generen internament la seua pròpia calor i, d’aquesta manera, regulen la seua temperatura corporal independentment de quina sigui la de l’ambient extern.

Miller explica que la hipòtesi del manera termoreguladora suggereix que els organismes ectoterms, que utilitzen la temperatura externa per regular la del seu cos i, per tant, sovint tenen metabolismes més baixos, envelleixen més lentament que els endoterms. “Les tortugues podrien envellir lentament a causa del seu baix metabolisme”, indica, "però no és així per a tots els ectoterms, només per a les tortugues".