Netflix compleix 25 anys: aquesta és l'anècdota dels seus inicis

Quan els nord-americans Reed Hastings i Marc Randolph van fundar fa ara 25 anys una empresa de lloguer de pel·lícules en DVD anomenada Netflix, ningú no podia imaginar que aquesta companyia arribaria a acumular un capital de 36.000 milions de dòlars per la distribució de contingut audiovisual.

Hastings sol explicar una història que situa l’origen de l’actualment primera plataforma de 'streaming' a nivell mundial en el seu enuig després d’abonar una multa de 30 dòlars per tornar tard la cinta "Apollo 13" al seu videoclub de confiança.

Encara que la realitat és que abans que el 28 d’agost de 1997 es fundés Netflix, al cap d’Hastings ja venia rondant la idea d’obrir un servei de pel·lícules VHS a domicili.

L’auge del DVD, un catàleg inicial d’uns mil títols i la flexibilitat de tornar les pel·lícules fins una setmana després, van donar forma a una idea de negoci que va anar creixent en les últimes dècades fins convertir-se en un gegant amb més d’11.500 fets servir.

Si bé és cert que les dos característiques que van fer especial Netflix des del seu origen van ser l’opció que els seus clients paguessin una subscripció mensual de 20 dòlars per quedar-se amb els DVD durant setmanes i la possibilitat d’emportar-se sagues o temporades de sèries per complet per veure-les de seguit.

"No eren els únics que oferien aquests serveis en aquella època, però van aconseguir liderar el mercat amb gran solvència des d’aleshores", va explicar el professor de la Universitat de Siracusa (EE .UU.) i fundador del Centro Beleir per a la Televisió, Robert J. Thompson, en una entrevista amb Efe.

El 2002, l’empresa va començar a cotitzar a la borsa amb valor d’un dòlar per acció i, un lustre després, l’inici del format de 'streaming' va propiciar que els seus actius es disparessin.

Per a l’any 2010, la companyia amb seu en Los Gatos (Califòrnia, EE .UU.) ja comptava amb més de dotze milions de subscriptors, principalment dels Estats Units.

A més, la compra massiva de telèfons intel·ligents a nivell global va permetre que el seu gran catàleg de pel·lícules i sèries en línia fos consumit per milions de nous subscriptors.

"Per número, Netflix compta amb una biblioteca de títols originals, i amb els seus drets de propietat intel·lectual, tan gran com la de Paramount+ o Disney+", va assegurar Amanda Lotz, experta al sector del 'streaming' i ara professora a la Universitat de Queensland (Austràlia), en declaracions a Efe.

Netflix es va convertir el 2018 a la plataforma amb més nominacions als premis Emmy, aconseguint emportar-se 23 guardons, i un any després se’n va embutxacar quatre Òscar per "Roma" i "Period. End of Sentence".

Després vindria l’epidèmia de covid-19 i els successius confinaments, que van provocar un repunt en les xifres de negoci de Netflix fins 2022 gràcies, en part, a exitoses produccions com "Squid Game" (2021) o la cinquena entrega de "La Casa de Paper" (2021).

Des d’aleshores, Netflix és testimoni d’una pèrdua progressiva de lideratge com la plataforma més popular del món que ha fet saltar les alarmes dels seus inversors l’últim any amb caigudes en el preu de les seues accions.

I és que des de 2019, a més dels seus tradicionals competidors HBO i Amazon Prime Video, van sorgir altres serveis de 'streaming' tan potents com Disney+ o Apple TV+.

De fet, la companyia preveia una pèrdua de fins dos milions de subscriptors en el segon trimestre de 2022, que finalment es va xifrar en 970.000 comptes donats de baixa.

"No hi ha persones a la Terra suficients perquè Netflix creixi al nivell que ho ha fet dècades enrere, però això no significa que vagi a deixar de ser rellevant", va argumentar el professor Thompson.

Des de començament d’any, l’empresa ha acomiadat fins 300 fets servir i ha orientat la seua estratègia a mitjà termini entorn de dos grans eixos: la penalització de comptes compartits per diversos abonats en els quals només un paga la subscripció, i la possible introducció de contingut publicitari a través d’un pla de baix cost.

No obstant, segons els experts, si Netflix vol frenar la sagnia ha d'apostar ja per la inclusió de publicitat, així com per la difusió de continguts en directe.

"Encara així, serà difícil perquè no compten amb dades dels seus clients tan útils com altres gegants tecnològics, que poden apostar per anuncis segmentats," va detallar a Efe l’investigador de la indústria de mitjans David Craig, actualment treballant per a la Universitat del Sud de Califòrnia (USC).

Netflix ja ha emès algun esdeveniment especial en directe, com el festival de còmics "Netflix Is a Joke Fest", però, d’acord als especialistes en el sector, el futur passa pels esports.

"ESPN+ (Disney+) retransmet el futbol als Estats Units i DAZN a Europa. Aquesta pot ser una de les vies perquè l’esport concentra molts aficionats atrets pel valor afegit del contingut en directe", va manifestar Craig.

Així mateix, l’investigador va esbossar la "possibilitat" de què "l’adquisició per part d’una gran empresa tecnològica o de telecomunicacions" o "la fusió amb altres plataformas"pueda resoldre els problemes de Netflix.

Tanmateix, Netflix continua mantenint una posició de privilegi com a líder del mercat de 'streaming' a nivell mundial amb 220 milions de subscriptors; 20 milions més que Amazon, 15 més que l’imperi Disney (Disney+, Hulu, Star i ESPN+) i 180 milions més que Apple TV+.