El Govern enquestarà 4.000 persones per conèixer el seu nivell de satisfacció amb la vida i crear polítiques públiques

El Govern enquestarà 4.000 persones de forma aleatòria per conèixer quins factors contribueixen al seu nivell de satisfacció amb la vida. Els resultats de l'estudi, que per primer cop incorporarà la percepció de la ciutadania i anirà més enllà dels indicadors socioeconòmics i de benestar més genèrics, serviran perquè la Generalitat dissenyi polítiques públiques concretes orientades a millorar la vida dels catalans i les catalanes. Alhora, l'executiu català confia en poder-ne extreure indicadors de país que altres institucions i entitats podran utilitzar. El treball de camp s'ha adjudicat a l'empresa Netquest i té un cost de 45.000 euros. L'anàlisi de dades es farà internament i la previsió és poder obtenir una primera mostra abans de l'estiu.

En una primera fase, s'enquestaran 4.000 persones majors de 18 anys triades aleatòriament. La mostra serà representativa de la població catalana i equilibrada pel que fa a variables com territori i sexe, i es podria complementar també amb una mostra presencial, per exemple, per ampliar la representació de determinats col·lectius. 

Un cop es tinguin els resultats de les enquestes, abans de l'estiu, es podrà disposar d'una primera magnitud sobre com se sent la societat catalana i s'iniciarà la fase 2 del projecte, que consistirà en monitoritzar l'evolució en el temps d'aquest benestar mitjançant onades periòdiques. Això permetrà detectar les accions de govern que incideixin positivament en el nivell de satisfacció amb la vida de la societat catalana. Finalment, durant la fase 3 s'integrarà l'indicador de benestar percebut de la societat catalana en un sistema d'indicadors globals de país per tenir una visió completa de l'estat del benestar a Catalunya. Aquests hauran de ser comparables amb altres territoris i hauran d'oferir una visió global i monitoritzable de la situació objectiva del país en tots els àmbits de govern.

"L'objectiu és entendre què genera benestar entre la població catalana, per poder conèixer millor la societat i que això sigui una eina d'utilitat tant per a la Generalitat, per poder prendre decisions, com per a altres institucions i entitats que treballen per al benestar de les persones", ha explicat la directora general d'Anàlisi i Prospectiva, Beth Espinalt, durant la presentació de l'estudi als mitjans de comunicació. "L'eina serà un èxit si aquest indicador de benestar és útil per a la presa de decisions", ha afegit.

Per elaborar l'enquesta, la Generalitat s'ha emmirallat en models que ja funcionen, com els utilitzats al Regne Unit i Nova Zelanda, països que pregunten directament als seus ciutadans sobre el seu nivell de benestar.

El qüestionari dissenyat, que serà online, inclou múltiples preguntes obertes per obtenir de forma espontània informació clau i rellevant per la societat. S'han mantingut les preguntes que formen part d'estudis internacionals ja validats com l'Schwandt, el Big Five o l'enquesta de soledat UCLA, entre d'altres. L'objectiu és poder realitzar la comparativa de Catalunya amb altres territoris. Per al bloc d'informació més objectiva, s'han usat preguntes de l'Enquesta de Condicions de Vida (IDESCAT/INE), per comparar els resultats dins de Catalunya i validar la representativitat i robustesa del model.

Segons ha destacat la científica titular a l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC i investigadora en l'àmbit del benestar subjectiu, Ada Ferrer, el qüestionari és "atemporal" però es pot "adaptar" per obtenir informació sobre problemes conjunturals, com ara la covid o la crisi energètica.

L'estudi està liderat per la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva del departament de Presidència i per Ferrer. A més, també hi han participat 17 experts en camps diversos, el CEO, l'IDESCAT, la Taula del Tercer Sector, el RECSM de la Pompeu Fabra, l’Oficina de la Renda Bàsica Universal i altres departaments de la Generalitat. També s’ha presentat a una desena d'universitats i grups de recerca.