Descobreixen un fòssil d'un mamífer atacant un dinosaure molt més gran

Un fòssil de 125 milions anys mostra com un mamífer carnívor ataca un dinosaure de mida considerablement superior, la qual cosa posa en dubte la suposició que durant el Cretaci els primers eren presa dels segons.

La troballa que publica Science Advances i firma un equip encapçalat pel Museu Canadenc de la Naturalesa a Ottawa ha identificat el dinosaure com una espècie de Psittacosaurus, herbívor i de la mida aproximada d’un gos gran, mentre el mamífer era un animal semblant al teixó, anomenat "Repenomamus robustus". "Els dos animals estan embrancats en un combat mortal, íntimament entrellaçats, i és una de les primeres proves que mostra un comportament depredador real d’un mamífer sobre un dinosaure", segons Jordan Mallon, del museu.

Un examen detallat de la parella de fòssils mostra que el Psittacosaurus està ajagut de bocaterrosa, amb les extremitats posteriors plegades a ambdós costats del cos. El cos del Repenomamus s’enrotlla cap a la dreta i s’asseu a sobre de la seua presa, amb el mamífer agafant la mandíbula del dinosaure més gran. El mamífer també mossega algunes costelles i la pota posterior del Repenomamus s’agafa a la pota posterior del dinosaure. "El pes de les proves suggereix que s’estava produint un atac actiu", va afirmar Mallon.

L’equip va descartar la possibilitat que el mamífer estigués simplement agafant carronya d'un dinosaure mort, ja que els ossos d’aquest últim no tenen marques de dents. A més, és poc probable que els dos animals s’haguessin enredat tant si el dinosaure hagués mort abans que el mamífer el trobés. La posició del Repenomamus a sobre del Psittacosaurus suggereix que també era l’agressor.

Aquest inusual fòssil descrit per científics canadencs i xinesos va ser recollit a la província xinesa de Liaoning el 2012, i ambdós esquelets són gairebé complets. La seua integritat es deu que procedeixen d’una zona coneguda com els jaciments fòssils de Liujitun, que han estat batejats com "la Pompeia dels dinosaures de la Xina". El nom fa referència als nombrosos fòssils de dinosaures, petits mamífers, llangardaixos i amfibis de la zona, que van quedar sepultats sobtadament en massa per allaus de llot i runa, després d’una o diverses erupcions volcàniques.

El fòssil suggereix que els mamífers podien suposar una amenaça per a algunes espècies de dinosaures i posa en dubte la suposició que simplement eren presa de dinosaures de més mida. Els Psittacosaurus herbívors es compten entre els primers dinosaures amb banyes conegudes i van viure a Àsia durant el Cretaci Superior, fa entre 125 i 105 milions d’anys.

El Repenomamus robustus, encara que no era gran en comparació amb els dinosaures, va ser un dels mamífers més grans del Cretaci, en una època en què els mamífers encara no dominaven la Terra. Abans d’aquest descobriment, els paleontòlegs sabien que Repenomamus s’alimentava de dinosaures, entre ells Psittacosaurus, gràcies als ossos fossilitzats de cries de l’herbívor trobats a l’estómac del mamífer. "La coexistència d’aquests dos animals no és nova, però el que és nou per a la ciència gràcies a aquest sorprenent fòssil és el comportament depredador que mostra", va afirmar Mallon.