Sostenibilitat, l’equilibri entre ramaderia i benestar animal

Aquest 10 de desembre, commemorant el Día Internacional dels Drets dels Animals, és bon moment per reflexionar sobre una cosa que sovint donem per descomptat. I és que el tracte adequat cap als animals, ja siguin pollastres, porcs o vedells, no només garanteix el seu benestar, sinó que també contribueix a la seua salut, millorant així els rendiments i elevant la qualitat del producte acabat.

Tanmateix, és important destacar que la implementació de millores en els estàndards de protecció animal ha contribuït a modernitzar i enfortir la competitivitat de les nostres granges. Per tant, la idea que la recent revisió de la Llei de Benestar Animal de la Unió Europea pugui portar a la inviabilitat i eventual desaparició de les explotacions ramaderes, no només manca de suport, sinó que també resulta injusta. El principal objectiu de la normativa pretén millorar les condicions en lloc de perjudicar la indústria.

Els beneficis d’aplicar mesures de protecció animal són coneguts pels criadors de porcs i vedells, entre d’altres. Han impulsat la investigació en veterinària, indústria química, genètica, mecànica i transport, resultant en avenços tecnològics clau per a fórmules més eficients. Aquestes fórmules aconsegueixen un equilibri entre el benefici econòmic i el respecte envers els animals.

A més, han estat fonamentals com a factor distintiu en produccions tradicionals, cria en extensiu, denominacions d’origen i sistemes ecològics. Els seus alts estàndards en benestar animal, superant a les explotacions industrials, han captat l’atenció dels consumidors conscients. D’aquesta manera, el benestar animal contribueix de manera efectiva a preservar els nostres paisatges rurals tradicionals.

Greenwashing

Fa anys hi va haver un canvi de paradigma: el benestar animal va passar de ser un antull de grups de ciutadans individuals a una exigència social. A finals de 2022, set de cada deu consumidors espanyols van manifestar estar interessats en el tema, segons l’últim monogràfic del Baròmetre del clima de confiança del sector agroalimentari del Ministeri d’Agricultura. Això ha fet que també les produccions industrials i les grans distribuïdores es vesteixin de verd i gaudeixin dels seus avantatges, tant en imatge com en valor afegit. En aquest clima, s’han adherit a esquemes de garantia i a campanyes com el “Fi de Gàbies” o el “Compromís Europeu del Pollastre”.

Ara bé, els problemes d'apostar pel benestar animal no venen pel seu ús, sinó pel seu abús. El de certs sistemes productius que, pretenent millorar la protecció dels seus caps de bestiar, amaguen la seua inviabilitat futura des d’una perspectiva mediambiental i social. I, de passada, eliminen competència, acabant amb les produccions alternatives i tradicionals en apropiar-se indegudament dels seus valors.

El benestar animal és un dels conceptes que més ha patit el conegut greenwashing. En part es deu a un sistema de certificacions i etiquetatge caòtic i confús. Per exemple, els ous procedents de gallines tancades en una nau es denominen “ous de gallina solta en galliner”. Confonen així el comprador, que no pot percebre la diferència entre el concepte “solta” i “llibertat”. A més, seguint amb el cas de l’ou, els sistemes per garantir la seua traçabilitat són clarament millorables.

Sostenibilitat futura

Malgrat tots els reptes, el benestar animal s’ha convertit en un element identificador i diferenciador de la ramaderia de la Unió Europea. En cap altre lloc del món no hi ha una legislació tan àmplia i completa com aquí. No posa en risc la productivitat del ramader europeu, sinó que és garantia de la seua supervivència al mercat i assegura la seua qualitat davant produccions de països no comunitaris. L’anunci fet per la Comissió Europea d’avançar en la legislació sobre benestar animal s’encarrega de protegir aquesta posició capdavantera i mantenir el seu lloc avantatjós al mercat.

Per aprofitar tota la seua potencialitat, el benestar animal s’ha d’integrar al concepte de sostenibilitat, sustentant criteris de viabilitat econòmica, mediambiental i social, conjuntament, en comptes d'abrigallar un sistema de producció industrial obsolet. És el mandat del Pacto Verde Europeo i l’única via perquè en el futur continuem parlant de ramaderia europea. I per fomentar aquest canvi, la Política Agraria Común (PAC) resulta una eina clau. Ella té el poder de donar suport sense fissures a models extensius, alternatius i ecològics, a més d’eliminar tota ajuda a les explotacions industrials.