El cervell enamorat es comporta de manera semblant a quan juga o consumeix drogues

L’alliberament de dopamina durant l’enamorament, coneguda com l’hormona del plaer, "no només provoca la sensació d’eufòria i plaer associada a l’amor, sinó que també comparteix similituds sorprenents amb experiències com els jocs d’atzar i la consumició de drogues", afirma la cap del Servei en Neurologia del Hospital Universitario Sanitas La Moraleja, la doctora Cristina Fernández García.

L’amor, un fenomen tant emocional com biològic, no deixa de ser un procés químic que també obeeix a instints i funcions vitals del cos. En aquest sentit, la psicòloga de BluaU de Sanitas, Virginia del Palacio, adverteix que no s’ha "de subestimar la complexitat de la ment humana".

"Cada individu te una història única, amb experiències passades, desitjos, i anhels que conformen el seu estil d’afecció i influeixen en la forma que viu i sent l’enamorament", afegeix Virginia del Palacio.

En cada una de les fases, des del primer moment d’atracció fins la superació del desamor, les hormones i neurotransmissors entrellacen una xarxa que defineix aquesta experiència emocional. En primeres instàncies d’atracció, la persona es guia per les feromones que percep en l’aire que, juntament amb les hormones sexuals, els estrògens i la testosterona, són les encarregades de generar el desig cap a l’altra persona.

L’adrenalina, d’altra banda, és la causant dels primers acostaments, provocant acceleració del pols, boca seca i gestos que busquen captar l’atenció de l’altra persona.

En la fase inicial de l’amor, a mesura que la relació s’aprofundeix, la dopamina, el neurotransmissor del plaer, provoca eufòria i pujada d’energia. Més tard, apareix la feniletilamina amb efectes que duren entre tres i quatre anys al cervell, produint una fase apassionada. Així mateix, la norepinefrina provoca eufòria, acceleració del cor, nerviosisme i sudoració.

Durant la consolidació emocional, l’etapa de l’amor i la intimitat, l’oxitocina exerceix un paper important en la creació de llaços emocionals i l’experiència del vincle en la relació. La serotonina, hormona de la felicitat, manté la passió sota control i contribueix a un estat d’ànim òptim i benestar.

Aquesta hormona suprimeix emocions negatives com la ira, però, amb el temps, el cos s’acostuma al seu efecte i aquest s’atenua provocant que l’organisme la necessiti cada vegada en més quantitats per sentir-se bé.

Així mateix, des de Sanitas recomanen compartir activitats i experiències noves en parella per estimular l’alliberament d’hormones i enfortir la connexió emocional. A més, les relacions sexuals freqüents també ajuden l’alliberament d’oxitocina, endorfines i vasopressina.

D’altra banda, en l’etapa de desamor, s’activen àrees cerebrals similars a les d’una caiguda, propiciant l’aparició de pensaments intrusius i sentiments de tristesa, a causa dels nivells baixos d’oxitocina i, especialment, serotonina.