SEGRE

Així és la dieta atlàntica, que ajuda a prevenir diabetis i cardiopaties

Imatge d’arxiu de diferents tipus de peix, base de la dieta atlàntica.EUROPA PRESS

detail.info.publicated
europa press 

Creat:

Actualitzat:

Un estudi dut a terme per un grup d’investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la (IDIS) assenyala que la dieta atlàntica podria reduir "significativament" la incidència de la síndrome metabòlica i, amb això, el risc de tenir malalties com la diabetis o la cardiopatia coronària.

L’estudi, publicat a la revista científica JAMA Network, és fruit del treball de la doctora Mar Calvo Malvar, la investigadora principal, i del seu equip, format pels doctors Francisco Gude Sampedro, Alfonso Javier Benítez Estévez, María Rosaura Leis Trabazo i Juan José Sánchez Castre, de l’Àrea de Gestió Integrada de Santiago de Compostel·la, així com els professionals del Centre d’Atenció Primària d’A Estrada, que van col·laborar en l’estudi aportant les 250 famílies participants.

Segons expliquen en un comunicat, les famílies es van dividir en dos grups: un va continuar amb els seus menús habituals (grup control) i en l’altre es va dur a terme una intervenció per modificar hàbits nutricionals (grup intervenció).

Les famílies d’aquest grup van rebre sessions educatives sobre nutrició, van participar en una classe de cuina dirigida per un xef local i van rebre material de suport, a més de cistelles d’aliments que contenien una varietat de productes d’origen local típics de la dieta tradicional atlàntica.

Durant sis mesos es van avaluar diverses variables per veure els efectes d’una intervenció nutricional basada en la dieta atlàntica tradicional des d’una doble perspectiva: la salut metabòlica i la planetària.

"Estudiem com un canvi cap a un patró dietètic tradicional, saludable i d’origen local podria afectar a les malalties relacionades amb la salut metabòlica i si aquest canvi podria alterar la producció de gasos amb efecte d’hivernacle";, explica la doctora Calvo Malvar.

Respecte a la perspectiva mediambiental, remarquen que els estudis previs s’havien realitzat des d’una perspectiva exclusivament teòrica, no amb dades de consum d’aliments de persones en un context de vida real.

En el càlcul de l’empremta de carboni dels aliments consumits per les famílies va col·laborar el CRETUS Centre, de la Universidad de Santiago de Compostela. "Malgrat la reducció detectada, la mostra no permet assolir significació estadística, però obre noves vies d’investigació", assenyalen.

Síndrome metabòlica

D’altra banda, revelen que quant a la salut metabòlica, "sí que s’ha constatat un risc significativament menor de desenvolupar síndrome metabòlica, i menys components de la síndrome metabòlica, en el grup d’intervenció respecte al de control."

Expliquen que aquesta síndrome és un grup d’afeccions que, en conjunt, augmenten el risc de patir cardiopatia coronària, diabetis, accident cerebrovascular i altres problemes de salut greus. Actualment, afecta una quarta part de la població adulta al món, "la qual cosa suposa un greu problema de salut, però també social".

"Identifiquem que l’alineació amb un patró dietètic saludable regional, la dieta atlàntica, s’associa amb menors factors de risc estretament associats a la salut metabòlica, com l’obesitat central o els nivells de colesterol", detalla Calvo. 

Dieta atlàntica

La dieta atlàntica, present en la majoria de cases gallegues i del nord de Portugal, es caracteritza per cuinar al vapor i bullir, en lloc de fregir.

El peix i el marisc són aliments bàsics que es consumeixen amb freqüència i els productes lactis ocupen un lloc destacat, igual com l’oli d’oliva, la principal font de greix. També destaca el consum diari de fruites i hortalisses, en particular de Brassica (grelos, nap, nabiza, col de cabdell, etc.), rica en glucosinolats i amb reconeguts beneficis en la prevenció de diverses malalties.

"Els canvis en la dieta representen una estratègia clau per prevenir milions de morts a tot el món cada any", assegura Mar Calvo.

Tanmateix, reconeixen que alterar els hàbits alimentaris planteja "un desafiament considerable" a causa de la complexa interacció de factors socials i individuals, incloses les influències culturals, l’assequibilitat dels aliments, les connexions socials i l’entorn comunitari.

"Suposar que les persones reemplaçaran fàcilment els components dietètics no saludables basant-se en la nova evidència científica és massa optimista", admet la investigadora de l’IDIS.

Per això, animen a impulsar una "actuació comunitària"; un "canvi de paradigma" per prevenir l’obesitat i malalties relacionades, "amb un enfocament d’ambient total, que involucri i activi comunitats i barris sencers."

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking