SEGRE

Experts alerten que, si el planeta supera els 2 graus, les morts per calor en majors de 65 augmentaran un 370%

Un termòmetre marca 40 graus en plena onada de calor l’estiu passat.

Publicat per
europa press

Creat:

Actualitzat:

L’augment de les temperatures i el canvi climàtic suposen grans riscos per a la salut ja que, actualment, es calcula que hi ha uns set milions de morts prematures a l’any per la contaminació de l’aire i es preveu que, si la temperatura del planeta supera els dos graus centígrads com està previst, les morts per calor en majors de 65 anys augmentin un 370 per cent, les baixes laborals un 50 per cent i la transmissió del dengue un 37 per cent.

Així ho ha assegurat la directora executiva de Lancet Countdown, Marina Romanello, durant la conferència internacional de l’Aliança per a una acció transformadora sobre clima i salut (ATACH, per les seues sigles en anglès), organitzada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquest dilluns en el Ministeri de Sanitat.

En aquest context, l’experta ha advertit que la situació respecte al canvi climàtic "serà cada vegada pitjor" assenyalant que "aquestes són les dades si augmentés la temperatura dos graus", però que "cal imaginar la situació si augmentessin més de dos graus, que és el que sembla que passarà."

"El canvi climàtic comença a afectar a totes aquestes seccions de la salut i els sistemes sanitaris han de fer front a aquests reptes, els nostres sistemes de salut són la primera línia de defensa davant de l’impacte del canvi climàtic", ha indicat l’experta.

En aquest sentit, Marina Romanello ha destacat que "la incidència d’esdeveniments extrems més elevats redueix la productivitat de les persones", afectant especialment el sector agrícola, als sectors de subsistència.

"El sector de la salut és fonamental per fer fronts a aquestes amenaces, amb moltes polítiques públiques es pot contribuir de forma notable a la descarbonització ja que els sistemes de salut controlen el 4,6 per cent de les emissions de carboni i el 10 per cent de l’economia global. Hi ha fons, però potser no s’estan utilitzant de la forma que ofereixin els millors beneficis per a la salut de les persones", ha apuntat.

Durant la trobada també ha intervingut la directora del departament de canvi climàtic i salut de l’OMS, María Neira, qui ha apostat per "oferir més arguments positius que animin la població a fer més per combatre el canvi climàtic". "No es tracta només de descarbonitzar, sinó també de garantir l’accés a les energies renovables. Necessitem sistemes sanitaris més resilients davant del canvi climàtic i això és el que començarà a canviar aviat. L’acció està començant", ha apuntat.

"Quan creem sistemes de salut resilients al canvi climàtic estem creant sistemes resilients a una epidèmia de còlera. Els nostres hospitals necessiten molta energia i molts recursos, aigua, etc... però el missatge de descarbonització del sector salut consisteix a reduir aquest cinc per cent d’emissions, fer la nostra contribució, amb això estalviarem molts recursos i farem una gestió molt més eficient", ha declarat María Neira.

Per la seua part, la ministra de sanitat del Govern d’Espanya, Mónica García, ha ressaltat que "la crisi climàtica és sí o sí una crisi de salut pública". "És la crisi més important a què ens enfrontem al segle XXI per a la salut. No hi ha gent sana en un planeta malalt i això ens ho diu també l’enfocament 'One Health' d’acceptar que tenim una interdependència amb la naturalesa", ha afirmat.

"El primer pas és complir amb el comandament de la COP28 i abandonar de forma progressiva els combustibles fòssils, que són responsables de més de vuit milions de morts cada any. Hem de caminar junts cap a un sistema global descarbonitzat. És imprescindible modernitzar els sistemes de salut davant els reptes de futur per convertir-los en uns sistema resilients al canvi climàtic i baixos en emissions de carboni. El sector de la salut emet més gasos d’efecte hivernacle que l’aviació i el transport marítim", ha asseverat la ministra García.

Així mateix, l’ambaixador del Regne Unit a Espanya, Hugh Elliot, ha coincidit que "la resiliència dels sistemes sanitaris és una part vital de la descarbonització" ja que "els més vulnerables al canvi climàtic són els menys preparats per afrontar-lo".

"La salut té a veure amb els cors i les ments i aquesta agenda té l’oportunitat d’arribar als cors i les ments i transformar-la. Té el potencial de ser transformadora", ha apuntat amb referència al compromís de l’Aliança ATACH.

ATACH té entre els seus principals objectius defensar el planeta i donar suport als estats membres perquè compleixin els seus compromisos i prioritats, identificar i promoure les millors pràctiques basades en l’evidència i advocar pel desenvolupament de solucions innovadores per al canvi climàtic i la salut.

A més, segons ha destacat la responsable de la Secretaria d’ATACH, Unitat de Canvi Climàtic i Salut de l’OMS, Elena Villalobos, "el finançament és una prioritat per a la major part de països" que "necessiten saber quins són les oportunitats d’accedir a finançament i fons per promoure compromisos de salut".

"Ja tenim disponibles criteris de qualitat per a components de salut i sistemes d’alerta primerenca per a malalties infeccioses, però per desenvolupar-los hem de saber el que estan fent els països i posem a disposició estudis pràctics. Hem vist el que necessiten els països en termes de finançament", ha assegurat Villalobos.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking