«La maternitat encara condiciona molt i fa renunciar càrrecs»

Anna Giribet i Natàlia Lloreta són les primeres dones al capdavant de FiraTàrrega. Coincideixen que això no els ha suposat “cap problema”, informa Laia Pedrós. Lloreta, directora executiva, afirma que “obrem amb total llibertat, intuïció, professionalitat i coneixement de causa, som dos dones al capdavant de FiraTàrrega però això no ha passat en els anys 90 sinó que ha passat ara, quan la societat ja està preparada”; mentre que Giribet, directora artística, reconeix que “justament el sector cultural lidera aquest canvi. Tenim un altaveu per llançar aquests missatges mentre que altres sectors no són tan visibles. Penso que la nostra ‘parella’ com a directores ha estat molt ben rebuda”.

Quant a la programació en perspectiva de gènere, la seua directora artística afirma rotundament que “sí que” es té en compte i recorda que “fa uns anys es va impulsar una campanya en aquest sentit després que el Teatre Nacional de Catalunya, equipament públic, programés unes quantes dones per molts homes, alhora que existeix una llei de paritat.” “En aquell moment es va generar una alarma”, encara que apunta que “a FiraTàrrega, amb Jordi Duran com a director, ja teníem en compte la programació segons qui hi ha al capdavant de les produccions i hem mantingut sempre una sensibilitat en aquest aspecte, de manera que totes les nostres programacions són equilibrades, tant en direccions liderades per dones o homes i inclusiu col·lectives. A part de la direcció, també tenim en compte les figures de la coreografia, de l’apartat tècnic, de la resta de l’equip... És un treball que fa molts anys que fem i que tenim molt interioritzat, de manera que ens surt de forma natural. En les arts escèniques s’ha avançat molt, especialment amb el circ.” Per la seua part, Lloreta destaca que “el sector és molt variat i molt diversificat, no ens suposa un gran esforç”, i explica que “des de Fira formem part d’un projecte europeu que vetlla per les no agressions dins de la pràctica del circ, com crear protocols de no intimidació, no agressió, no maltracto..., que presentarem a Tàrrega al setembre”.

Amb referència als càrrecs de responsabilitat, Lloreta creu que “s’han anat feminitzant més amb els anys” i Giribet comenta que “a França, el nostre referent, hi havia una masculinització en els espais de direcció (allà són càrrecs vitalicis), si bé en els últims anys (no molts) s’han nomenat directores a grans festivals d’arts de carrer. Aquest canvi s’ha llegit com a positiu”, encara que lamenta que “encara hi ha massa renúncies i si alguna dona accedeix a un càrrec de responsabilitat, és perquè realment té una tribu i una xarxa que li dona suport”.

Lloreta considera que “està clar que la maternitat encara condiciona molt, encara que també és cert que la realització no ha de passar únicament per sobresortir professionalment.” Les dos es mostren reticents amb el 8-M. Lloreta diu que “crec més en les batalles permanents i resilients, sense grans aparadors, per a mi la lluita és constant i diària”.