SEGRE

INTERNET?

Un 16,5% de menors pateix alhora grooming, abús en parella i ciberassetjament a internet

Un 16,5% de menors pateix alhora grooming, abús en parella i ciberassetjament a internetUnsplash

detail.info.publicated
europa press 

Creat:

Actualitzat:

El 16,5% dels menors que ha rebut sol·licitacions o interaccions sexuals per part d’adults a internet ha estat alhora víctima d’abús en parella i ciberassetjament per part dels seus companys, segons una investigació liderada per la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Això evidència que els riscos online per als adolescents no són problemes aïllats, sinó superposats.

L’estudi ha analitzat la prevalença de la sol·licitació/interacció sexual en funció del sexe i l’etapa de l’adolescència i la relació d’aquesta problemàtica amb la cibervictimització entre iguals i l’abús online en la parella, així com el seu impacte sobre la qualitat de vida.

Els resultats han mostrat que el 33,9% dels menors havia patit algun tipus de victimització online. Els adolescents víctima dels tres riscos alhora (16,5%) han estat els que van presentar puntuacions de qualitat de vida significativament més baixes.

Aquesta investigació, duta a terme per investigadors del grup 'Ciberpsicologia' d’UNIR, va comptar amb la participació de 3.578 estudiants, entre 10 i 15 anys, de 28 centres espanyols en nou Comunitats Autònomes: Aragó, Cantàbria, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia, País Basc i Principat d’Astúries.

El 12,6% dels menors ha rebut sol·licitacions sexuals -tals com la petició o la recepció de fotos o vídeos, així com preguntes d’índole sexual- i el 6,4% ha arribat a interactuar sexualment amb adults, bé a través de l’enviament de materials o, al voltant de l’1% dels casos, en persona.

Les noies han estat els qui amb més freqüència van rebre peticions sexuals d’adults, sobretot en la franja de 14 i 15 anys, segons van poder comprovar els investigadors, procedents també de la Universitat de València (UV) i de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU).

Com assenyala el coordinador de l’estudi, Joaquín González Cabrera, "Internet és una font d’oportunitats, però també de riscos per als nens, nenes i adolescents". "Moltes vegades -afegeix- la investigació es focalitza en un problema, però si engrandim l’angular i analitzem conjuntament diversos riscos, com fem en aquest estudi, les dades són molt preocupants".

"Hi ha moltes nois i noies que conviuen amb dos o més riscos simultàniament. A més, veiem com els menors que reben sol·licituds o interactuen amb un adult a internet van tenir aproximadament el doble de prevalença de cibervictimització o abús online en la parella", explica González Cabrera.

El treball posa en relleu la necessitat d’abordar les diferents problemàtiques d’una manera integral, en tant que els riscos associats a internet no es produeixen de forma aïllada, sinó que s’encavalquen amb freqüència en un mateix individu.

Impacte sobre la qualitat de vida

Els investigadors, al seu torn, han comprovat els efectes dels diversos tipus de victimització online que patien els adolescents sobre la qualitat de vida en relació amb la salut (HQRoL).

Els resultats han mostrat que els menors víctimes dels tres riscos simultàniament tenien puntuacions de qualitat de vida significativament més baixes que aquelles que no van presentar problemes o només en van presentar un.

Segons la primera autora d’aquest estudi, Jessica Ortega-Barón, "aquests resultats s’endinsen en un problema important i que cada vegada resulta més evident: els nois i noies estan exposats a molts riscos a internet".

"Per aquesta raó, les accions educatives que generem han d’intentar prevenir aquests riscos de forma conjunta. Tant la investigació d’aquests riscos a internet, com la seua prevenció, ha de ser global i per a això fa diversos anys que treballem en un Programa de Prevenció multirisc: Safety.net", afirma Ortega-Barón.

En la investigació han participat, a més, Vanessa Caba Machado, Adoración Díaz López i Blanca Tejero Claver, de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR); Jessica Ortega Barón, de la Universitat de València (UV), i Juan M. Machimbarrena, de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU).

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking