Investigadors japonesos troben la formula per reduir la ira després d’un insult o provocació

Rebre un insult o ser objecte d’una provocació pot causar ira en moltes persones, però n’hi ha prou amb escriure en un paper la reacció davant d’un incident negatiu i després triturar-lo o llençar-lo a les escombraries per reduir aquest sentiment.

Aquesta és la "recepta" d’un equip d’investigadors de la Universitat de Nagoya (Japó) en un estudi que publica aquest dimarts Scientic Reports, basat en anys d’investigació sobre l’associació entre la paraula escrita i la reducció de la ira.

"Esperàvem que el nostre mètode suprimís la ira fins a cert punt", però "ens va sorprendre que la ira s’eliminés gairebé per complet", va indicar l’investigador principal, Nobuyu Kawai, en un comunicat.

Estudis previs mostren com les interaccions amb objectes físics poden controlar l’estat d’ànim d’una persona. En el cas d’ira, intentar controlar-la, aconseguir reduir-ne les conseqüències negatives tant a la feina com en la vida personal. No obstant, moltes tècniques de control d’aquesta emoció no compten amb el suport empíric de la investigació i poden ser difícils de recordar quan s’està enfadat.

Per a l’estudi, un grup de voluntaris va escriure opinions breus sobre problemes socials importants, per exemple si caldria prohibir fumar en públic, i se’ls va dir que els seus escrits serien avaluats.

Els resultats eren, segurament, molt lluny del que esperaven, ja que tots ells, independent de quan ho haurien escrit van ser puntuats amb sota en intel·ligència, interès, simpatia, lògica i racionalitat.

A més, els avaluadors van escriure per a tothom el mateix comentari insultant: "No em puc creure que una persona amb estudis pensi així. Espero que aquesta persona aprengui alguna cosa mentre sigui a la universitat".

Després de rebre aquestes opinions negatives, els contrariats voluntaris van escriure els seus pensaments sobre els comentaris que havien rebut, centrant-se en el que desencadenava les seues emocions.

Un grup va tirar l’opinió que acabava d’escriure a la paperera o la va guardar en un arxiu al seu escriptori; l’altre grup va destruir el document en una trituradora o el va posar en una capsa de plàstic.

Els voluntaris van haver de valorar el seu enuig després de l’insult i després de desfer-se del paper o conservar-lo. Com era d’esperar, tots els participants van manifestar un nivell d’enuig més elevat després de rebre comentaris insultants.

Però  els nivells d’enuig dels individus que van tirar el paper a la paperera o el van triturar van tornar al seu estat inicial després de desfer-se del paper. Els participants que van conservar una còpia impresa de l’insult van experimentar només una petita disminució de l¡enuig general.

A més dels beneficis pràctics, aquest descobriment pot donar llum sobre els orígens de la tradició cultural japonesa coneguda com a hakidashisara, al santuari Hiyoshi de Kiyosu, a la prefectura d’Aichi, als afores de Nagoya.

"Kakidashi" es refereix a purgar o escopir alguna cosa i "sara" a un plat al santuari Hiyoshi de Kiyosu, en la prefectura d’Aichi, als afores de Nagoya, recorda la nota de la universitat. Hakidashisara és un festival anual en el qual la gent trenca petits discos que representen coses que els enfaden, i les troballes d’aquest estudi podrien explicar la sensació d’alleujament que els participants manifesten després d’abandonar la celebració.