El gas radó radioactiu, amb més risc al Pirineu

Les comarques del Pirineu de Lleida, juntament amb el Maresme i la Selva, són les que concentren una presència més elevada del gas radó, principal font de la radioactivitat natural, que si queda contingut en espais tancats pot arribar a ser cancerigen. 

Un reportatge de TV3 va advertir ahir que aproximadament un 50% del territori català té presència, en una mesura o una altra, d’aquest gas invisible que abunda a la zona pirinenca i també és present en diversos punts del pla de Lleida. Sovint, al terra d’aquestes zones del territori hi ha granit, que conté urani, des d’on es desprèn el gas radó. Si es dispersa a l’aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats, per exemple en plantes baixes de cases o edificis, pot ser cancerigen. De fet, és la segona causa de càncer de pulmó, per darrere, a molta distància, del tabac. Es calcula que entre el 3 i el 14 per cent dels casos tenen el seu origen en la inhalació de radó, i que provoca unes 140 morts anuals a Catalunya.

No osbtant, cal tenir en compte que l’exposició a aquest gas ha de ser molt continuada per generar danys en la salut. Per això, des de 2020, una directiva de la Unió Europea estableix mesures de protecció a les cases de les zones amb més risc, davant dels danys potencials del radó. 

Actualment, la normativa obliga a mesurar les concentracions d’aquest gas només en soterranis i llocs en els quals es tracta aigua. Des de 2020, també afecta la construcció d’edificis. El Consell de Seguretat Nuclear disposa de mapes que marquen quines són les zones on és més probable que hi hagi gas radó. En aquestes zones, i per llei, tots els edificis de nova construcció ja s’han de fer aïllant el terra de manera que el radó no pugui concentrar-se en els espais interiors. També s’ha de prendre aquesta mesura si es fa una reforma integral que afecti el terra de la construcció.