Alerten d’una "epidèmia" en salut mental infantil

L’increment en els últims anys dels trastorns de salut mental entre nens i adolescents fa que la situació sigui considerada com una epidèmia pels experts en psiquiatria, que reclamen un esforç especial per a la detecció precoç d’unes patologies que han augmentat gairebé un 40 % els ingressos hospitalaris pediàtrics previs a la pandèmia. Així s’ha posat de manifest a l’EFE Fòrum "El repte de la salut mental a la Comunitat Valenciana", que ha reunit experts per abordar un problema en creixement ja que, segons l’últim informe del Sistema Nacional de Salut, el 37 % de la població espanyola pateix algun trastorn de salut mental.

Eduardo Aguilar Garcia-Iturrospe, psiquiatre a l’Hospital Clínic de València, ha indicat durant la trobada, promoguda per Johnson & Johnson amb la col·laboració d’À Punt, que la pandèmia no ha causat els principals problemes de salut mental, però n’hi ha aflorat i "ha tingut algun efecte", especialment per la influència que les xarxes socials o alguns videojocs han tingut en nens i adolescents.

Concretament, a Espanya es van registrar 7.763 ingressos psiquiàtrics hospitalaris de persones menors de 20 anys el 2019, pels 10.763 que es van comptabilitzar el 2021 i els 10.785 del 2022, la qual cosa suposa un augment de gairebé el 40 %, que s’ha estat mantenint.

Aguilar, que també és investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam) i de l’Institut d’Investigació Sanitària del Clínic (INCLIVA), ha assenyalat que les persones més vulnerables són les que tenen un trastorn mental greu, però també "dos col·lectius amb una sensibilitat especial: els ancians i adolescents", que tenen "una necessitat d’atenció que abans de la pandèmia amb prou feines es veia". "Abans a l’hospital teníem un o dos nens ingressats en pediatria, però ara és molt freqüent que hi hagi dos o quatre", pel que "estan demandant més del doble de l’atenció" que abans, ha advertit.

Segons el seu parer, això "es pot qualificar com a epidèmia" entre els joves i nens, no tant quant a suïcidis perquè "no és tan comú com en gent gran, però són malalts que sí que presenten conductes autolesives, que es produeixen talls i lesions", que provoca "un sofriment molt gran per a ells i les seues famílies".

"Falten recursos per diagnosticar" els problemes de salut mental en nens i adolescents i és una situació "que no podem deixar passar", ha assegurat. El director de l’Oficina de Salut Mental i Addiccions de la Comunitat Valenciana, Bartolomé Pérez, ha destacat que la qüestió prioritària és "detectar el malestar que porta a la conducta suïcida". En aquest sentit, ha afegit, "és necessari introduir la detecció precoç en els exàmens en la infància, amb psicòlegs depenent dels serveis de salut mental a l’escola, en col·laboració amb Educació, per detectar aquest malestar" perquè, segons l’expert, se sap que "la prevalença en patologies que desemboquen en intents de suïcidi és elevadíssima".

Un tractament interdisciplinari

Bartolomé Pérez ha assenyalat que "no hi ha forma de plantejar-se l’abordatge amb èxit de la salut mental sense la implicació de psiquiatres, psicòlegs i infermers", ja que es necessita un tractament interdisciplinari. La doctora Pilar Sierra San Miguel, psiquiatre a la Unitat de Trastorns Bipolars del Hospital La Fe de València, ha ressaltat que la implicació de les tres branques sanitàries és fonamental no només per al tractament, sinó per "evitar recaigudes". Segons la seua opinió, també juga un paper crucial les associacions de pacients i figures com la del "pacient expert", qui segons apunta Bartolomé Pérez "és una persona amb experiència de vida" amb una malaltia mental greu que té una formació regulada per a l’assessorament d’una altra persona que també pateix la malaltia.

Una figura que "requerirà una formació dirigida per l’OMS i per nosaltres" i que siguin "persones amb certa estabilitat", segons Pérez, però que són "excel·lents" i les "ajuden a tenir una visió més realista sobre les necessitats de la persona que té la malaltia".

La falta de recursos

Bartolomé Pérez ha ressaltat a més que la Comunitat Valenciana, malgrat tenir les taxes més altes en algunes patologies, no compta amb els mateixos recursos que altres comunitats autònomes com Catalunya, País Basc o Madrid pel problema de la infrafinanciació. I Pilar Sierra ha afegit en aquest sentit: "Paradoxalment, la Comunitat Valenciana té el lideratge en prevalença però estem a la cua en recursos" com hospitals de dia.