SEGRE

L’augment de les temperatures incrementa els despreniments rocosos en alta muntanya

Vista de pendent de la muntanya Täschgufer, als Alps suïssos, on s’aprecia l’efecte dels despreniments.Imatge cedida pel Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN/CSIC) / EFE

detail.info.publicated
efe

Creat:

Actualitzat:

L’augment de les temperatures és un dels motius de l’increment del nombre de despreniments rocosos que es registren en zones d’alta muntanya, segons han documentat investigadors d’Espanya i Suïssa.

Científics del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la universitat de Ginebra (Suïssa) han comprovat que l’escalfament afavoreix l’augment dels despreniments de roques en alta muntanya, i a través de la "dendrocronologia" -l’anàlisi dels anells de creixement dels arbres- han aconseguit establir la sèrie d’aquests esdeveniments que es van produir en el pendent de la muntanya Täschgufer, als Alps suïssos, entre 1920 i 2020.

L’estudi dels anells de creixement de 375 arbres ha confirmat que hi va haver un increment dels despreniments al final de la dècada de 1940 i un altre en la meitat de la dècada de 1980, ha informat el Museu Nacional de Ciències Naturals, que ha incidit que els resultats d’aquest treball ajuden a entendre com l’augment de la temperatura afavoreix l’augment de tipus d’esdeveniments.

Els increments dels despreniments que es venen registrant en Los Alpes des de 2003 van fer reaccionar els investigadors, a causa dels efectes catastròfics que tenen també en zones poblades.

Aquest augment està relacionat amb la degradació de les zones de terra que romanen congelades, però que, amb l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic, han començat a desfer-se en les últimes dècades.

"Fins ara, la falta de dades a llarg termini impedia una avaluació en profunditat de com l’escalfament que s’està produint en alta muntanya afecta als despreniments rocosos", ha explicat l’investigador del Museo Juan Antonio Ballesters, i ha precisat que gràcies a aquesta aproximació han aconseguit obtenir una sèrie de dades que inclou un segle i que mostra com l’activitat s’ha vist alterada per l’escalfament global.

En aquest treball, les conclusions del qual s’han publicat a Nature Geoscience, han provat d’analitzar com la calor està desestabilitzant la subjecció dels elements rocosos que formen les muntanyes, amb l’elevat risc que això suposa per a l’estabilitat de l’ecosistema i sobretot per a la seguretat de les persones que viuen en aquestes àrees muntanyoses.

"Saber a què ens enfrontem i quins efectes produeixen aquest tipus d’esdeveniments és el primer pas per prendre mesures que ens permetin pal·liar o almenys adaptar-nos als efectes de l’escalfament global", ha observat Ballesteros.

Treballs similars s’estan ja efectuant al Pirineu, on durant en els últims anys s’han registrat una activitat important d’aquest tipus de processos.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking