SEGRE

'Òpera i salnitre' narra com la fortuna d'un veí de Sort exiliat a Xile va servir per construir el Palau de Marivent

L'obra dona a conèixer la biografia de Matías Granja, un dels personatges "més desconeguts" de la història del Pallars

L'historiador i autor del llibre 'Òpera i Salnitre' Sisco Farràs amb un exemplar a les mans.Marta Lluvich / ACN

detail.info.publicated
acn

Creat:

Actualitzat:

El llibre 'Òpera i salnitre' de l'historiador Cisco Farràs narra com la fortuna del pallarès Matías Granja va servir per construir el Palau de Marivent de Mallorca, actual residència d'estiu dels reis d'Espanya. Granja emigrà de molt jove al nord de Xile on va fer "una extraordinària" fortuna gràcies a l'extracció, manipulació i exportació de salnitre. L'historiador Cisco Farràs ha publicat la bibliografia de Matías Granja amb l'objectiu de donar a conèixer un dels personatges "més enigmàtics i desconeguts" de la història contemporània del Pallars.

Farràs ha explicat que el Palau de Marivent el va fer construir l'artista i diplomàtic grec, Juan de Saridakis, amb la fortuna de la seva dona, l'artista i escultora Laura Mounier, qui va ser segona dona de Matías Granja i va heretar el 50% de la seva fortuna.

L'artista grec va morir l'any 1963 i en el testament deixa el Palau de Marivent i tot el contingut artístic a la Diputació Provincial amb la condició que s'hi instal·lés un museu i una escola d'art.

Farràs ha explicat que deu anys després de la seva mort la història va fer un gir. La Diputació va decidir "pel seu compte" lliurar el Palau de Marivent a Juan Carles I i la seva família perquè poguessin gaudir de les vacances. Aquesta operació no va agradar als hereus de l'artista grec, que, l'any 1978, va interposar una demanda contra la Diputació per incomplir un llegat testamentari. Malgrat que no van aconseguir que els retornessin la propietat del palau sí que van aconseguir, mitjançant una sentència, que els retornessin tots els béns mobles: 1.300 obres d'art, 2.000 volums de la biblioteca i centenars de mobles d'art.

L'historiador pallarès ha recordat que el Palau de Marivent actualment està decorat amb obres i mobles de Patrimonio Nacional, "res a veure amb l'autèntica història d'un edifici construït amb els diners que el nen de casa Cota de Sort va amassar al desert d'Atacama". Farràs reivindica que el Palau hauria de retornar a ser un museu com el testament de Saridakis així ho indicava.

Del Pallars al desert d'Atacama

Matías Granja va marxar de Sort de jove aconsellat pel seu pare. Un any durant la missa de gall va entrar a l'església de la capital del Pallars Sobirà amb un feix de palla i va posar foc. Tot i apagar-se ràpidament l'incendi i no haver de lamentar danys personals el seu pare li va aconsellar deixar el poble. I així ho va fer i va anar a Barcelona per posteriorment embarcar-se cap a Xile.

Ja a Xile gràcies a l'acumulació de capital del comerç colonial va poder comprar i construir oficines salnitreres al desert d'Atacama. L'historiador i autor del llibre, ha explicat que aquest enriquiment, generat pel comerç i les finances, anava associat a un ràpid procés d'ascens social pel qual els nou-rics adquirien els "símbols de luxe i ostentació propis de la vella aristocràcia". Un d'aquests símbols era l'afició per l'òpera i el teatre. D'aquí el títol del llibre.

Record amb Sort

El llibre descriu un home "dur, sorrut, implacable amb els negocis i poc disposat a rememorar passats tenebrosos", però Cisco Farràs ha narrat que aquesta visió queda matisada en comprovar que va batejar les tres oficines salnitreres que posseïa al districte de Aguas Blancas: Pepita, Cota i Bonasort.

Farràs ha dit que "és molt possible" que el nom femení estigui associat al record que sempre va mantenir de la seva germana Josefa morta a Sort l'any 1980 als 20 anys. Els altres dos noms fan referència a la casa de Sort on va néixer i l'altre remet a la fortuna i a la capital del Pallars Sobirà.

Exposició a Salàs de Pallars

Al Salón de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà, coincidint a l'edició del llibre s'ha estrenat una exposició sobre el 'Nitrato de Chile'. La mostra conté documentació de l'empresa de salnitre de Granja i molta cartelleria d'aquella marca xilena que va acabar exportant a tot el món.

Una de les imatges que ha quedat fixada en l'imaginari popular de molts catalans és el mosaic de Nitrato de Chile ubicat a Castellolí (Anoia). A la mostra de Salàs s'hi pot veure una rèplica d'aquest mosaic. El genet del Nitrato de Chile és una icona publicitària que Cisco Farràs compara amb el Toro d'Osborne, el Tío Pepe o el majordom de Netol.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking