El 40 % de les persones LGTBI+ ha patit actes d’odi: 57.000 agressions en cinc anys

El col·lectiu LGTBI+ ha patit 57.000 agressions físiques o sexuals en els últims 5 anys i 4 de cada 10 persones ha estat víctima d’algun delicte d’odi en aquest període de temps, una xifra que dista molt de les dades oficials registrades pel Ministeri de l’Interior, que només recull 1.738 delictes d’odi entre 2018 i 2022.

Així es desprèn de l’informe de la Federació Estatal LGTBI+ presentat aquest dijous amb motiu del Día contra la LGTBIfobia, que se celebra demà, i que posa de manifest el problema d’infradetecció que hi ha a Espanya davant de l’elevat nombre de casos de LGTBIfobia que es denuncien, però que no es registren com tal.

"Som davant d’un veritable iceberg de l’odi", ha lamentat el secretari d’Organització de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+), Ignacio Paredero, que ha destacat que les persones trans i les dones lesbianes són les que més actes d’odi pateixen dins del col·lectiu.

I és que una de les seues principals conclusions de l’estudi és que, mentre les persones LGTBI+ declaren haver patit 57.000 agressions físiques o sexuals en els últims cinc anys, el Ministeri de l’Interior només ha recollit registralment 1.738 actes d’odi entre 2018 i 2022, és a dir un 0,57 %.

A més, aquests 57.000 casos són només els denunciats davant de les forces de seguretat però, segons la investigació, només es denuncien un 16,5 % de les agressions.

L’informe indica que un 40 % de les persones pertanyents al col·lectiu ha patit algun acte d’odi en els últims 5 anys. Els actes de discriminació són els més nombrosos (el 32,4 % els ha patit en els últims cinc anys), seguits dels actes d’assetjament (el 28,7 %) i l’agressió (10 %).

Si s’extrapolen les dades de la població LGTBI+ a Espanya (uns 3,5 milions de persones segons les dades del CIS), l’informe calcula que al voltant de 350.000 persones del col·lectiu haurien estat agredides físicament o sexualment des de 2019; aproximadament 1 milió assetjades i prop d’1,1 milió haurien estat discriminades.

De les agressions, més del 40 % va patir una agressió sexual amb intimidació i gairebé el 30 % una agressió física greu (bufetades, cops de puny, caiguda a terra). El carrer és el lloc on amb més freqüència es produeixen aquestes agressions.

De les discriminacions, més d’un 40 % van tenir relació amb la discriminació en l’àmbit laboral i més del 45 % amb la denegació d’algun dret.

Així mateix, el 83 % de les persones LGTBI+ ha patit discriminació més d’una vegada en els últims cinc anys i hi ha un 10 % de persones que declaren haver patit discriminació més de 10 vegades en aquell període de temps.

L’últim any, al voltant de 700.000 persones LGTBI+ han estat assetjades (el 20,3 %); 800.000 haurien patit discriminació (22,9 %) i al voltant de 250.000 han estat agredides (el 6,8 %).

A més, l’informe posa de manifest que tres de cada deu de les persones que no van denunciar no ho van fer perquè van pensar que no anava a servir per a res i gairebé dos de cada deu per por de la resposta LGTBIfóbica per part de la policia.

La presidenta de la FLGTBI+, Uge Sangil, ha incidit que "amb aquestes xifres a la mà, continuem reivindicant a Interior una eficiència més elevada en la recollida de dades".

També ha exigit que s’imparteixi formació a les forces i cossos de seguretat" de l’Estat perquè la sensibilització amb les realitats del col·lectiu sigui real i que es creïn unitats específiques que atenguin la discriminació motivada per l’orientació sexual o la identitat de gènere.

"No pot ser que el col·lectiu LGTBI+ no trepitgi una comissaria per por. Hem de crear espais a les comissaries que siguin segurs, on puguem denunciar els delictes que es comentin sobre nosaltres i nosaltres," ha destacat Sangil.

A més, per sensibilitzar sobre la problemàtica i evidenciar les conseqüències dels discursos d’odi abocats contra el col·lectiu en l’esfera pública, la Federació Estatal LGTBI+ ha presentat la seua segona edició d’'Odi Diari', elaborat amb notícies reals de l’últim any sobre incidents d’odi contra el col·lectiu. "Les paraules tenen conseqüències", ha denunciat Sangil, que ha reivindicat un Pacte d’Estat contra els discursos d’odi envers tots els grups vulnerables.