LLEIDA
Lleida és la tercera província espanyola amb la taxa més alta de delictes sexuals
Amb un total de 276 fets denunciats el 2023, un 36% més respecte al 2022
Lleida va ser el 2023 la tercera província espanyola amb la taxa de delictes sexuals més alta per cada 10.000 habitants, segons les últimes dades del ministeri de l'Interior. Es van denunciar 276 delictes sexuals l'any passat, un 36% més, i els Mossos assenyalen que gairebé 4 de cada 10 agressions es registren en l'àmbit de la violència de gènere o domèstica.
Les comarques lleidatanes tornaran a sortir avui al carrer per reivindicar l’erradicació de les violències masclistes en totes les seues formes, precisament un any en què les denúncies per violència sexual no paren d’augmentar. Un informe del ministeri de l’Interior assenyala que Lleida va ser el 2023 la tercera província espanyola amb la taxa més alta de fets coneguts contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants, amb un total de 6,2, davant de la resta de províncies catalanes i només darrere de les Balears (8,8) i Navarra (6,9). Una taxa que el 2022 es va situar a Lleida en 4,6 fets coneguts de violència sexual per cada 10.000 habitants, ocupant aquell any el desè lloc, darrere de la resta de províncies catalanes.
Segons l’informe d’Interior, el 2023 es van denunciar davant dels cossos policials a Lleida un total de 276 delictes sexuals, la qual cosa suposa un augment del 36% respecte a un any abans. Per tipologia, prop de quatre de cada deu van ser violacions, amb 105 casos, i es van disparar les denúncies per assetjament sexual, amb 6, i el contacte amb menors de 16 anys mitjançant telecomunicacions, amb 12 denúncies l’any passat davant les 7 del 2022. En el cas de la pornografia de menors, les denúncies es van triplicar fins a un total de 18. El balanç apunta que es van registrar 251 victimitzacions a les comarques lleidatanes per delictes sexuals, amb un augment del 33,5% l’últim any, mentre que hi va haver 172 detinguts i/o investigats, dels quals més del 30% van ser per violació. La mobilització de la ciutadania, sobretot amb moviments a les xarxes socials com #Cuéntalo, han fet aflorar més casos, encara que els experts insisteixen en l’encara molt important xifra negra de violència sexual que no es denuncia. En una resposta parlamentària, la conselleria d’Interior assenyala que 9 de cada 10 agressions sexuals amb penetració es resolen per part dels Mossos d’Esquadra i que el 2023 el 71% dels fets van ser perpetrats per autors coneguts per la víctima. A més, el 37% van ser agressions en l’àmbit de la violència de gènere o domèstica i el 71% van succeir en un domicili.
Tretze lleidatanes assassinades per les parelles o exparelles en dos dècades
Teresa, Tony, Dominga, Emma, Celia, Anna, Sabrina, Ilham, Alba, Mónica, Irina, Elisabet i Beatriz. Són els noms de les tretze dones assassinades per les seues parelles o exparelles des del 2003 a les comarques lleidatanes, des que es tenen registres oficials de la xifra més negra de la violència masclista. A finals del 2022, un individu va denunciar la desaparició de la seua esposa i mare de cinc fills. El seu cos va ser trobat cinc dies després al traster de l’edifici en el qual vivia al barri de Balàfia de Lleida. Un mes després, ja el gener del 2023, un home va avisar els Mossos a Balaguer que la seua parella s’havia suïcidat, però es va determinar que era un crim. La víctima tenia 3 fills. A l’octubre, va ser trobat el cos sense vida d’una jove de 28 anys, enterrat en un hort a sota d’unes peces de formigó. La seua parella va ser detinguda. Aquests tres crims masclistes continuen sense ser jutjats i els detinguts continuen a la presó. Segons el ministeri d’Igualtat, de les 13 dones assassinades només constava denúncia prèvia contra el seu agressor en tres casos. I 15 menors van quedar orfes a causa d’aquesta xacra a les comarques lleidatanes des del 2003. L’assassinada més jove només tenia 14 anys, Alba Martí, de Tàrrega. Tres víctimes tenien entre 21 i 30 anys, com la jove Mónica Pérez, de 24 i mare de dos fills. Unes altres cinc víctimes tenien entre 31 i 40 anys i dos, entre 41 i 50. Dos de les assassinades superaven la cinquantena. En el conjunt d’Espanya, s’han registrat 1.286 feminicidis des de l’1 de gener del 2003 fins avui i en el que va de 2024 ja n’hi ha hagut 41, l’últim ahir (vegeu la pàgina 4). Una xacra que també té el seu costat més cruel en els fills i filles de les víctimes, amb 61 nens i nenes assassinades des del 2013 i 8 des de principis d’any. A Catalunya, el 2024 s’han registrat 16 feminicidis (13 a mans de les seues parelles o exparelles i tres, pels seus fills).