SEGRE

Així és el kit de supervivència de 72 hores de la Unió Europea: aigua, menjar, medicaments...

Brussel·les recomana tenir provisions per a 72 hores i presenta un pla per millorar la resposta europea davant de crisis, amb un nou centre de coordinació civil i militar

Un botiquí.

Un botiquí.Unsplash

Publicat per
segre

Creat:

Actualitzat:

La Comissió Europea ha fet aquest dimecres una crida perquè els ciutadans europeus tinguin a punt un kit d'emergència a les seves llars que garanteixi la seva supervivència durant almenys 72 hores. Aquesta mesura forma part de la nova estratègia comunitària per elevar la preparació davant situacions de crisi, que també inclou l'establiment d'un nou centre de gestió i coordinació de la Unió Europea per assegurar una resposta coordinada entre els Estats membres, tant en l'àmbit civil com militar.

Davant l'escenari geopolític més convuls per l'agressió russa a Ucraïna, però també per l'impacte del canvi climàtic a Europa, Brussel·les demana "un canvi de mentalitat i una acció sòlida" per abordar els riscos que envolten la UE de manera més sistemàtica. "No pretenem alarmar, però hem de ser clars sobre la magnitud i els reptes als quals ens enfrontem", ha indicat un funcionari europeu, que reconeix que la guerra és "el pitjor escenari possible", tot i que la proposta també fa referència a crisis naturals, com la DANA que va impactar a Espanya i les greus inundacions a Eslovènia.

En la presentació de la proposta, la vicepresidenta comunitària d'Ocupació, Roxana Minzatu, ha rebutjat les crítiques que aquests plans augmentin el pànic entre la societat europea, afirmant que l'estratègia s'entén més com una assegurança davant riscos. "Es tracta d'arreglar la teulada mentre encara brilla el sol per minimitzar els danys que podria causar la pluja si no s'arreglés la teulada", ha assenyalat.

Què ha de contenir el kit d'emergència recomanat per la UE?

La Comissió Europea encara no ha definit completament el kit de supervivència i discutirà amb els Estats membres una sèrie de principis per establir la guia i els productes bàsics que recomanarà als ciutadans del continent tenir a les seves cases. No obstant això, ja s'ha avançat que hauria d'incloure aquests elements:

  • Aigua embotellada (mínim 5 litres per persona)
  • Aliments fàcils de preparar i preferiblement no peribles
  • Una ràdio que funcioni amb piles
  • Una llanterna
  • Una bateria de recanvi per al mòbil
  • Un fogó o cuina portàtil (i gas envasat)
  • Combustible
  • Llumins
  • Diners en efectiu
  • Medicaments
  • Pastilles de iode
  • Material de primers auxilis
  • Cinta adhesiva
  • Un extintor
  • Articles d'higiene

La comissària de Gestió de Crisis, Hadja Lahbib, ha reconegut que hi ha "diferents realitats geopolítiques" dins la UE i que la situació no és igual a Finlàndia que a Espanya, Portugal o Grècia, on colpegen més catàstrofes naturals com incendis, per la qual cosa s'ha mostrat oberta a què el kit variï segons els Estats membres.

Per què la UE considera necessari aquest pla d'emergència?

Segons dades de l'Eurobaròmetre, la meitat de la població europea no té menjar a casa per a més de tres dies i el 40% depèn del gas per cuinar i escalfar casa seva en cas d'emergència. Aquestes xifres han fet saltar les alarmes a Brussel·les, que considera urgent millorar la capacitat de resposta dels ciutadans davant possibles crisis.

La proposta parteix de l'informe sobre preparació davant crisis elaborat l'any passat per l'expresident de Finlàndia Sauli Niinisto, qui va apuntar que la UE no té un pla davant una guerra i demanava als països del bloc valorar diferents models de reclutament i servei militar.

Nou centre de coordinació i 30 accions concretes

Més enllà de la recomanació del kit d'emergència, el pla de la Comissió Europea inclou la creació d'un nou Centre de Coordinació que complementarà l'actual Centre de Coordinació d'Emergències de la UE. "Necessitem disposar d'un conjunt d'eines més ampli per fer front a les situacions que probablement se'ns plantegin en el futur, però no a costa del que ja existeix i del que està ben establert i funciona correctament", explica un funcionari europeu.

La Comissió planteja 30 accions per millorar l'anticipació davant situacions de risc, analitzar millor les amenaces a la UE i treballar mà a mà amb els Estats membres en la resposta, incloent una millor cooperació entre el món civil i el militar. Brussel·les advoca per establir un "marc civil-militar" per augmentar la preparació i coordinació entre autoritats nacionals, de manera que els papers estiguin definits per millorar l'eficiència davant amenaces com atacs híbrids.

Com a part d'aquest pla, la Comissió proposa exercicis i simulacres per posar a prova la capacitat de reacció de la societat europea, encara que en última instància aquestes pràctiques estaran en mans dels Estats membres.

Com es preparen els països nòrdics per a les emergències?

Els països nòrdics, que acostumen a lliurar a la seva població guies sobre com preparar-se en cas d'una emergència o conflicte, afegeixen alguns elements per preparar-se davant amenaces de gran calat. Les recomanacions essencials consisteixen a comptar amb menjar i aigua embotellada suficients per a cada persona i per almenys tres dies. Els aliments es recomana que siguin no peribles i/o en llaunes de conserva de tot tipus (llegums, fruits secs, fruita deshidratada, pasta, arròs, llet, etc.)

Per escalfar les llars, els inventaris d'emergència de Suècia, Noruega o Finlàndia inclouen elements com llanternes o espelmes, roba d'abric, sac de dormir, bateries, piles de recanvi, llumins i fins i tot llenya.

Quant a la higiene, es recomana comptar amb paper higiènic, pastilles de iode, bosses de plàstic, articles d'higiene o de primers auxilis com poden ser guants, compreses, gel hidroalcohòlic o tovalloletes humides.

Reserves estratègiques europees de material i aliments

Una altra de les mesures plantejades en l'estratègia és millorar les reserves estratègiques europees de material d'emergència i aliments, una iniciativa que es va posar en marxa en el context de la pandèmia de coronavirus i que tractaria d'unir mesures similars en diferents sectors.

L'Executiu comunitari demana una anàlisi del nivell de preparació que ha de mantenir sectors com hospitals, col·legis, telecomunicacions i transports, incloent qüestions com la seguretat alimentària i el subministrament d'aigua. En aquest context, suggereix treballar en una estratègia global d'emmagatzematge per comptar amb una perspectiva intersectorial.

Què passa si hi ha un tall d'electricitat prolongat?

En cas d'un tall d'electricitat prolongat, els experts recomanen disposar d'elements addicionals com llanternes amb piles de recanvi, espelmes, mètodes alternatius per cuinar (com fogons de càmping) i roba d'abric per mantenir la temperatura corporal. També és important tenir a mà ràdios a piles per mantenir-se informat de l'evolució de la situació d'emergència.

Com hauria d'adaptar-se el kit d'emergència a les necessitats especials?

Les persones amb necessitats especials, com ara problemes de mobilitat, malalties cròniques o infants, haurien d'adaptar el seu kit d'emergència incloent-hi medicació específica, aliments adequats a les seves necessitats dietètiques, elements de suport a la mobilitat, i en el cas dels infants, productes com bolquers, llet en pols o joguines que els ajudin a mantenir la calma en situacions d'estrès.

La Comissió Europea ha indicat que oferirà pautes específiques per a aquests col·lectius vulnerables, reconeixent que les necessitats poden variar significativament entre diferents grups poblacionals.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking