Videojocs multijugador: avantatges i desavantatges

Els videojocs han experimentat una transformació radical en les últimes dècades, passant de ser una afició minoritària a convertir-se en la forma de lleure preferida per milions d’espanyols. Segons dades de l’Associació Espanyola del Videojoc (AEVI), el 2023 Espanya va assolir la xifra rècord de 20 milions de videojugadors. El fenomen és especialment notable entre joves de 15 a 24 anys, on més del 85% són usuaris habituals, amb una distribució pràcticament igualitària entre homes (51%) i dones (49%).

Entre totes les modalitats, el mode multijugador destaca com a tendència dominant. Joan Arnedo, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs, ho defineix com "aquell en el qual participen activament diversos jugadors humans, ja sigui de manera competitiva, entre ells, o de forma col·laborativa contra la màquina, o combinacions d’ambdós casos, en alguns jocs".

L’expert aclareix que el concepte multijugador no implica necessàriament connexió a internet. Els primers jocs compartits van sorgir en les recreatives dels anys 80 i 90, traslladant-se posteriorment a les llars amb les videoconsoles. "Jugar amb més jugadors permet que el joc sigui més entretingut que en solitari", explica Laura Cerdán, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Una nova forma de socialització

L’aspecte social del videojoc multijugador s’ha convertit en element fonamental d’aquesta experiència. Un estudi de Samsung revela que gairebé la meitat dels gamers espanyols (46%) interactua regularment en línia amb altres jugadors, i el 28% ho fa almenys mensualment. Fins a quatre de cada deu enquestats consideren que alguns d’aquests contactes virtuals han evolucionat fins convertir-se en autèntiques "amistats".

"Crec que els videojocs no haurien de substituir les relacions físiques tradicionals, i la clau està en la mesura amb què s’utilitzen", adverteix la professora Cerdán. "Haurien de complementar les relacions socials més tradicionals, ja que la comunicació que es dona a través d’un videojoc elimina totalment elements de la relació cara a cara, com la comunicació no verbal, el llenguatge del cos i les expressions facials".

L’equilibri com a clau

Com en qualsevol activitat, la moderació resulta essencial. Els espanyols dediquen una mitjana d’una hora diària als videojocs (7,7 hores setmanals segons Statista), encara que entre els més joves aquesta xifra pot triplicar-se, segons alerta un informe de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD). El Pla Nacional sobre Drogues va assenyalar el 2024 que un 5,1% de joves entre 14 i 18 anys podrien presentar un trastorn relacionat amb l’ús excessiu de videojocs, dada que ha millorat respecte al 7,1% registrat el 2021.

Els especialistes rebutgen, tanmateix, que els videojocs fomentin per si mateixos comportaments abusius. "Els jocs multijugador han existit des de sempre i trenquen la falsa idea del videojoc com a activitat individual que t’aïlla. En l’aspecte de la camaraderia i ajudar a crear un cercle social, poden ser com l’esport o un altre tipus de jocs", explica Joan Arnedo.

No obstant, l’expert adverteix sobre "els jocs multijugador entesos com un servei en línia continuat, on les empreses tenen un enorme incentiu econòmic per fer tot el que estigui a les seues mans per retenir els jugadors i aconseguir que romanguin connectats el màxim temps possible".

Educació davant prohibició

Laura Cerdán recomana a pares i educadors "informar-se bé sobre el videojoc a què el nostre fill vol jugar, abans de comprar-lo o descarregar-lo" i "observar com reaccionen mentre juguen" per establir límits adequats sense recórrer a prohibicions taxatives.

"Els videojocs formen part de la cultura juvenil, del seu tipus de lleure per això crec que cal diferenciar entre 'prohibir' i 'limitar'", destaca. La prohibició podria generar efectes contraproduents com l’aïllament social del menor respecte al seu grup si tots juguen, o la pèrdua de valors positius que aporten aquests jocs.

"Especialment en jocs col·laboratius o competitius per equips, es desenvolupen competències socials i de treball en equip", explica Arnedo, qui assenyala que "hi ha qui en el seu currículum posa que ha estat líder d’un Gremi a World of Warcraft".

Els videojocs multijugador han transcendit la seua funció original per convertir-se en autèntics espais socials on es desenvolupen relacions significatives i s’adquireixen habilitats aplicables al món real. El desafiament consisteix a trobar l’equilibri que permeti disfrutar dels seus beneficis minimitzant els riscos associats a l’ús excessiu.