Què passa si beus vi cada dia? Els experts ho expliquen

El consum de vi, especialment el vi negre, ha estat venerat durant dècades pels seus suposats beneficis per a la salut. No obstant, recents estudis científics estan posant en dubte aquesta creença popular. A començaments d’aquest any, el Director General de Salut Pública dels Estats Units va publicar un informe que estableix una clara connexió entre l’alcohol i almenys set tipus de càncer, incloent el de mama, fetge, còlon i esòfag, la qual cosa ha generat un intens debat sobre si realment existeix una quantitat "saludable" de vi que es pugui consumir diàriament.

Durant milers d’anys, el vi ha format part de la nostra cultura. Es produeix i consumeix a pràcticament totes les regions del món, cada una amb les seues pròpies varietats, costums i tradicions. Al llarg del temps, nombrosos estudis han destacat les propietats antioxidants i els possibles beneficis del vi per a la salut, establint un consens general que una o dos copes diàries podien ser beneficioses. Tanmateix, investigacions més recents estan qüestionant seriosament aquesta premissa.

"S’han difós àmpliament afirmacions en els mitjans durant dècades sobre que beure una copa de vi al dia és beneficiós per a la salut cardíaca. Tanmateix, aquestes afirmacions han d’abordar-se amb cautela", explica Michelle Routhenstein, dietista especialitzada en cardiologia preventiva de EntirelyNourished.com. Encara que és cert que el vi conté polifenols (compostos vegetals amb propietats antioxidants i antiinflamatòries), aquests no són suficients per contrarestar els efectes negatius de l’alcohol.

La realitat darrere dels antioxidants del vi

El resveratrol, present específicament a la pell del raïm roig, ha estat investigat pel seu possible paper en la reducció del colesterol LDL i la prevenció de coàguls sanguinis. Tanmateix, Routhenstein assenyala que la quantitat d’antioxidants al vi pot variar considerablement, especialment entre el vi negre i el blanc. A més, existeix una alta probabilitat que aquests compostos es rovellin i siguin menys biodisponibles per quan et serveixes una copa.

"Fins ara no hi ha investigacions que demostrin un vincle directe entre una millor salut cardíaca i el consum d’alcohol", afegeix Kailey Proctor, dietista registrada certificada a City of Hope Orange County a Irvine, Califòrnia. "I és important assenyalar que totes les begudes alcohòliques —inclosos els vins negre i blanc, la cervesa i els licors— estan vinculades amb el risc de càncer".

Quan consumim alcohol, el nostre cos el metabolitza convertint-lo en una substància química anomenada acetaldehid, classificada com a carcinogen. "L’acetaldehid pot danyar l’ADN i contribuir a la formació de tumors, així com a danys cel·lulars i hepàtics", explica Proctor. Aquest procés passa independentment dels antioxidants presents a la beguda.

Quant vi és recomanable consumir?

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) defineixen el consum moderat de fins a dos begudes diàries per a homes i fins a una per a dones. En el cas específic del vi, una porció equival a 150 ml. Però Proctor adverteix que "no existeix una quantitat científicament establerta com segura quan es tracta de consumir alcohol".

Fins i tot el consum moderat habitual pot, amb el temps, afectar la salut cardíaca i el pes. "La ingesta regular d’alcohol també pot provocar tolerància, dependència i problemes de funció hepàtica, augmentant potencialment el risc de malalties hepàtiques relacionades amb l’alcohol al llarg del temps", assenyala Routhenstein.

"La realitat és que beure menys és millor per a la teua salut, però no beure en absolut és el millor per a la teua salut", afirma Proctor. Això no significa necessàriament que hagis de renunciar per complet al vi, però sí que és important considerar els riscos potencials quan triïs beure'l. "Encara que és poc probable que el consum moderat d’una copa de vi, dos o tres vegades per setmana, causi dany, no és aconsellable dependre del vi per obtenir beneficis per a la salut", afegeix Routhenstein.

El vi davant altres fonts d’antioxidants

És important destacar que fins i tot consumir menys d’una beguda a la setmana està associat amb un augment del 16% en el risc de càncer de mama en dones i un increment del 10% en el risc de càncers relacionats amb l’alcohol en homes, segons l’informe del Director General de Salut Pública dels EUA.

Gaudir d’una copa de tant en tant no és necessàriament perjudicial, però considerar el vi com un aliment saludable resulta enganyós. Els experts recomanen obtenir els antioxidants directament de la font: el raïm sencer conté els mateixos polifenols que el vi i, a més, aporta fibra addicional que beneficia al sistema digestiu.

Quines alternatives existeixen per als qui busquen els beneficis sense alcohol?

Per a aquells interessats en els efectes positius dels polifenols presents al vi però preocupats pels riscos de l’alcohol, existeixen múltiples alternatives. El suc de raïm 100% natural, especialment el de raïm tinta, conté resveratrol i altres antioxidants similars. També es poden trobar aquests compostos beneficiosos en aliments com els nabius, les mores, el xocolate negre i el te verd.

Els experts en nutrició suggereixen que una dieta equilibrada rica en fruites, verdures, fruita seca i llavors proporciona una gamma molt més àmplia i completa d’antioxidants que qualsevol beguda alcohòlica, sense els efectes secundaris negatius associats amb el consum d’alcohol.

Per què ha persistit el mite del vi saludable durant tant temps?

L’associació entre el vi i la bona salut té arrels profundes en la nostra cultura. La paradoxa francesa —l’observació que els francesos tenen taxes relativament baixes de malaltia coronària malgrat una dieta rica en greixos saturats— va contribuir significativament a la idea que el vi negre podria tenir propietats protectores per al cor.

Tanmateix, els estudis més recents suggereixen que aquesta paradoxa podria explicar-se per altres factors de l’estil de vida mediterrani, com el consum d’oli d’oliva, peix, fruites i verdures fresques, així com per diferències en els sistemes de registre mèdic entre països.

A més, molts dels primers estudis sobre els beneficis del vi tenien limitacions metodològiques importants. "Els estudis observacionals que mostraven beneficis cardiovasculars no podien establir causalitat i no controlaven adequadament factors com el nivell socioeconòmic, l’educació i altres hàbits de salut que podrien explicar els resultats", explica Routhenstein.