El govern prohibeix per llei servir begudes ensucrades i brioixeria als menjadors escolars

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts al reial decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles, que prohibeix la distribució de begudes ensucrades i brioixeria industrial en els centres educatius espanyols. Aquesta iniciativa, que afecta tots els col·legis del país, busca garantir una alimentació nutritiva i equilibrada per als estudiants, independentment del seu nivell socioeconòmic.

"És una norma que impulsarà el consum diari de fruites i verdures fresques, de llegums, de peix, de carn de qualitat, alhora que limita els aliments ultraprocessats, els preparats precuinats o l’excés de fregits, i elimina les begudes ensucrades, les begudes energètiques o la brioixeria industrial de les màquines dispensadores i de les cafeteries dels centres educatius", ha explicat Pablo Bustinduy, ministre de Drets Socials i Agenda 2030, després de la reunió de l’Executiu.

La ministra d’educació i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha insistit que l’objectiu fonamental és "aconseguir una alimentació molt més nutritiva i variada per als nostres menors". Aquesta normativa, fruit de la col·laboració entre cinc ministeris, representa un avenç significatiu en la política alimentària educativa d’Espanya.

Requisits nutricionals i alimentaris de la nova normativa

El decret estableix que tots els centres escolars —públics, concertats i privats— que imparteixen des d’educació infantil fins batxillerat o cicles formatius hauran de servir cinc àpats saludables setmanals. La normativa detalla que s’ha de garantir un consum diari de fruita i verdura fresca, amb almenys un 45% de productes de temporada, fomentant així la sostenibilitat i la producció local.

Un aspecte destacable és la regulació de les racions setmanals de peix, que hauran d’oscil·lar entre una i tres. Aquest requisit suposarà un canvi substancial per a aproximadament 1.200 menjadors escolars espanyols que, segons dades del Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025, mai no servien peix als alumnes.

Quant als llegums, fins el 14% dels centres escolars incomplia fins ara la recomanació de servir-les almenys una vegada per setmana. El nou text normatiu també estableix l’obligatorietat d’oferir setmanalment una ració mínima d’arròs o pasta integral, a més d’incloure pa integral als menús.

Restriccions en productes processats i criteris calòrics

La normativa és taxativa respecte a certs productes: no es permetrà servir begudes ensucrades als dinars ni vendre-les en màquines expenedores o cafeteries dels centres educatius. També queden prohibides les begudes energètiques i la brioixeria industrial. Concretament, no podran comercialitzar-se productes que superin els 5 grams de sucres per porció envasada i que incompleixin els criteris recomanats per organismes com l’OMS.

El valor energètic per porció envasada no podrà sobrepassar les 200 quilocalories, seguint la recomanació de distribuir l’energia necessària al llarg del dia: 25% en l’esmorzar (o 15% en un esmorzar lleuger complementat amb un 10% en el dinar), 35% al dinar, 10% en el berenar i 30% en el sopar.

Respecte als greixos, el decret estableix que les quilocalories procedents d’aquestes no poden superar el 35% del total, amb un màxim de 7,8 grams per a una porció de 200 quilocalories. En el cas dels greixos saturats i els sucres afegits, el límit es fixa en un 10% (2,2 grams i 5 grams respectivament per a una porció de 200 quilocalories). Per a la sal, el màxim permès és de 0,5 grams (0,2 grams de sodi) per cada 200 quilocalories.

Limitació de plats precuinats i per la sostenibilitat

Un altre punt rellevant del reial decret és la limitació de plats precuinats a una ració mensual com a màxim. Això implica que aliments com pizzes, crestes o fregits precuinats només podran servir-se una vegada al mes. Els fregits elaborats el dia —no procedents de productes precuinats— podran oferir-se com a màxim una vegada per setmana, recomanant-se l’ús d’oli d’oliva o oli de gira-sol alt oleic per a la seua preparació.

El ministre Bustinduy ha destacat que la nova normativa aposta també per un model més sostenible, amb iniciatives que ja han provat la seua eficàcia com 'Ecocomedores' a les Canàries o el projecte 'Horta Cuina' a la Comunitat Valenciana. En aquesta línia, s’estableix que almenys dos plats mensuals o el 5% de la despesa es destini a productes de producció ecològica.

Què és el reial decret de Menjadors Escolars Saludables i Sostenibles?

El nou reial decret, titulat oficialment 'Reial decret pel qual s’estableixen normes de desenvolupament de la llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària, per al foment d’una alimentació saludable i sostenible en centres educatius', desenvolupa específicament l’article 40 de la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició de 2011, que fa referència expressa a mesures especials dirigides a l’àmbit escolar.

Aquesta normativa s’emmarca dins del Pla Estratègic Nacional per a la Reducció de l’Obesitat Infantil 2022-2030, representant un pas significatiu en la lluita contra els mals hàbits alimentaris entre la població infantil i juvenil espanyola. El decret ha estat elaborat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb la participació dels ministeris d’Educació, Formació Professional i Esports; Agricultura, Pesca i Alimentació; Sanitat; i Joventut i Infància.

Com afecta aquesta mesura a la lluita contra la pobresa infantil?

Consultat sobre l’impacte d’aquesta normativa en relació amb els índexs de pobresa infantil que recull la UE, el ministre Bustinduy ha reconegut que, encara que l’última Enquesta de Condicions de Vida mostra una reducció de la desigualtat i la pobresa a Espanya, també reflecteix "un enquistament d’uns índexs de pobresa infantil, que són estructurals i que són inacceptables per a la quarta economia de la zona euro".

El titular de Drets Socials ha explicat que garantir universalment el dret a l’alimentació dels nens té un impacte directe en les seues condicions materials de vida, però ha matisat que és necessari "anar més enllà" millorant les polítiques de conciliació a Espanya. "El temps disponible té un impacte directe sobre les condicions de vida dels nens. Saben que també defensem l’adopció d’una prestació universal per criança, que és una mesura que ha demostrat una capacitat d’impacte a 17 països de la Unió Europea, extraordinàriament notable per a la reducció d’aquestes xifres de pobresa infantil," ha assenyalat Bustinduy.

Per què són importants els hàbits alimentaris en l’etapa escolar?

L’alimentació durant l’etapa escolar resulta fonamental per al desenvolupament físic i cognitiu de nens i adolescents. Diversos estudis científics han demostrat que els hàbits alimentaris adquirits durant la infància tendeixen a mantenir-se en l’edat adulta, per la qual cosa intervenir en aquesta fase resulta estratègic per prevenir problemes de salut futurs com l’obesitat, la diabetis tipus 2 o les malalties cardiovasculars.

A Espanya, on aproximadament un de cada tres menors presenta sobrepès o obesitat segons dades del Ministeri de Sanitat, mesures com aquest reial decret busquen revertir aquesta tendència facilitant l’accés a una alimentació equilibrada i nutritiva en els centres educatius, que constitueixen un entorn idoni per promoure hàbits saludables entre la població infantil i juvenil.