REPORTATGE
Passat i present dels Bombers
Leonard Jové publica un llibre sobre la història del cos a Lleida des del 1840 fins al 2024 per abordar els reptes del futur. El volum inclou desenes de fotografies que inclouen des d’actuacions clau i l’evolució del material de treball, fins a les seus i els professionals
Vehicle escala amb una dotació de Bombers als Camps Elisis als anys 50. - AML. FONS MUNICIPAL
Conèixer el passat per entendre el present i treballar de cara al futur. És un dels objectius de Bombers de Lleida (Pagès Editors), el llibre que ha publicat Leonard Jové en el qual repassa la història del cos a la capital del Segrià des de l’any 1840 fins a l’actualitat. Historiador i membre dels Bombers de la Generalitat, Jové explica a SEGRE que, amb aquest nou llibre, vol que la ciutadania pugui conèixer els orígens d’aquest cos d’emergències i saber com ha evolucionat en formació i material. “Als inicis, eren voluntaris, la majoria procedien de la construcció. Quan hi havia un servei, es tocaven les campanes del districte i anaven a buscar el material en un magatzem. El transportaven en carro i els veïns s’organitzaven per portar l’aigua fins a la bomba, amb galledes, des del riu, un pou o una font, les anaven passant fent una cadena humana”, explica.
Bombers als anys 1920, amb l’arquitecte i cap de companyia Francesc de Paula Morera i Gatell. - FONS FOTOGRÀFIC DE JORDI MARTÍNEZ
Des d’aleshores, els Bombers de Lleida han tingut diverses seus, des de l’ajuntament, passant per Blondel, l’Escorxador, Camp de Mart i l’actual, al carrer Victoria Kent.
A més de la millora del material per a l’extinció d’incendis, un altre aspecte que aborda és la formació del cos, passant de fer pràctiques els diumenges a un present en què els efectius estan molt especialitzats en funció del servei. També aborda la presència de la dona, que creix.
Vehicle de la marca Dodge, als Camps Elisis als anys 50. - AML. FONS MUNICIPAL
Jové destaca que en els seus inicis només extingien incendis i que ara hi ha una varietat molt àmplia d’actuacions, com la recerca de persones desaparegudes, els accidents de trànsit o les atencions a persones grans en domicilis. Un present en què l’ús de la tecnologia és vital. “He volgut explicar el que suposa la construcció d’un servei públic”, destaca l’autor.
