Alerten que les onades de calor i les sequeres estan reduint la capacitat de les plantes d'absorbir CO2
Un estudi de la UAB detecta que en una onada de calor del 2022 es va deixar d'absorbir tot el CO2 emès per Espanya en un any
Una persona amb parasol durant una onada de calor a Lleida
Les onades de calor i sequeres, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic, estan minvant significativament la capacitat dels ecosistemes per capturar diòxid de carboni (CO2) de l'atmosfera. Segons revela una investigació recent desenvolupada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l'any 2022 es va registrar una davallada del 27% en la capacitat d'absorció de CO2 per part de la vegetació durant un episodi d'extrema calor. Aquesta quantitat no absorbida equivaldria a totes les emissions de CO2 generades a Espanya durant aquell mateix any.
L'estudi, encapçalat pel científic Ricard Segura Barrero, ha analitzat com interactuen les plantes amb el CO2 considerant la humitat del sòl com a element determinant. Els resultats, que s'han publicat recentment a la prestigiosa revista 'Global Biogeochemical Cycles', evidencien que la relació entre la humitat i el moment en què es produeixen els fenòmens meteorològics extrems resulta fonamental per comprendre la resposta dels ecosistemes. La recerca ha posat de manifest que zones com el sud-oest europeu, caracteritzades per una diversitat climàtica, són particularment vulnerables a aquests canvis ambientals.
Els investigadors van examinar detalladament els fluxos de carboni entre 2001 i 2022 a territoris com Portugal, Espanya, el sud de França i Itàlia. L'anàlisi va incloure deu regions biogeogràfiques diferents i va revelar un descobriment significatiu: els ecosistemes situats en climes continentals i humits pateixen un impacte més sever davant d'onades de calor i sequeres en comparació amb els ecosistemes mediterranis, que han desenvolupat adaptacions naturals a aquests esdeveniments al llarg del temps.
Què són els embornals de carboni?
Els embornals de carboni constitueixen sistemes naturals que absorbeixen més CO2 del que emeten. Boscos, sòls i oceans funcionen com a grans dipòsits naturals que ajuden a mitigar l'impacte del canvi climàtic mitjançant la reducció de la concentració d'aquest gas d'efecte hivernacle a l'atmosfera. No obstant això, la tendència actual d'escalfament i sequera està provocant un desequilibri creixent entre els processos de fotosíntesi i respiració, fet que podria comprometre seriosament la capacitat d'aquests ecosistemes per continuar actuant com a embornals efectius.
Tecnologia avançada per avaluar l'impacte
Per validar els seus models i confirmar la sensibilitat de l'intercanvi de carboni davant fenòmens meteorològics extrems, l'equip científic va recórrer a dades obtingudes via satèl·lit sobre la fluorescència induïda pel sol, un indicador fiable de l'activitat fotosintètica de la vegetació. Aquestes observacions van confirmar que els esdeveniments extrems alteren significativament el cicle del carboni.
Implicacions i accions necessàries
Aquest desequilibri climàtic no només afecta el cicle global del carboni, sinó que també compromet els esforços internacionals per combatre el canvi climàtic. Davant d'aquesta situació, els científics subratllen la urgència d'implementar sistemes més eficients de monitoratge dels fluxos de carboni, especialment a les zones identificades com a més vulnerables. Així mateix, consideren imprescindible reforçar les polítiques d'adaptació i protecció dels ecosistemes clau per garantir la seva funcionalitat com a embornals naturals de carboni en un context de creixent inestabilitat climàtica.
